Persèpolis
capital de l'Imperi persa durant l'època aquemènida / From Wikipedia, the free encyclopedia
Persèpolis (grec antic: Περσέπολις, Persépolis, literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern persa: تخت جمشید, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida. Es troba a uns 70 km de la ciutat iraniana de Xiraz (província de Fars), a prop del lloc en què el riu Pulwar desemboca al Kur.
Persèpolis | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | perses i Jamshid (en) | |||
Dades | ||||
Tipus | Ciutat antiga, capital, jaciment arqueològic, bé cultural i punt de referència | |||
Primera menció escrita | 509 aC | |||
Construcció | dècada del 510 aC | |||
Data de dissolució o abolició | 330 aC | |||
Data de descobriment o invenció | 1621 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura aquemènida | |||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 12,5 ha | |||
Altitud | 1.627 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Kenareh Rural District (Iran) (en) | |||
Localització | Kuh-e Rahmat (en) | |||
| ||||
Format per | Tachara (en) Palace of Artaxerxes I (en) Tripylon (en) Hadish Palace (en) Gate of All Nations (en) Apadana of Persepolis (en) Hall of hundred columns (en) | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (vi) | |||
Identificador | 114 | |||
Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
Data | 16 setembre 1931 | |||
Identificador | 20 | |||
Lloc web | persepolis.info… | |||
La seva edificació va començar en 521 aC per ordre de Darios I com a part d'un vast programa de construccions monumentals enfocades a emfatitzar la unitat i diversitat de l'Imperi persa aquemènida, la legitimitat del poder reial i mostrar la grandesa del seu regne. Les obres de Persèpolis van atreure treballadors i artesans vinguts de totes les satrapies de l'imperi i per això la seva arquitectura va resultar d'una combinació original de formes d'aquestes províncies que van crear un estil arquitectònic persa ja abans esbossat en Pasargada i que també es troba a Susa i Ecbàtana. Aquesta combinació de sabers marcar igualment la resta de les arts perses, com l'escultura i l'orfebreria. La construcció de Persèpolis va continuar durant dos segles, fins a la conquesta de l'imperi i la destrucció parcial de la ciutat per Alexandre el Gran el 331 aC.
El lloc va ser visitat al llarg dels segles per viatgers occidentals, però no va ser fins al segle XVII que les ruïnes es van certificar com l'antiga capital aquemènida. Nombroses expedicions arqueològiques han permès comprendre millor les estructures, el seu aspecte original i les funcions que van complir.
Persèpolis comprèn un enorme complex palatí sobre una terrassa monumental que suporta múltiples edificis hipòstils que van tenir funcions protocol·làries, rituals, emblemàtiques o administratives necessàries: audiències, apartaments reals, administració del tresor o recepció. A prop de la terrassa hi havia altres elements: tombes reials, altars i jardins. També hi havia les cases de la ciutat baixa, de la qual gairebé no queda res visible avui en dia. Molts baixos relleus esculpits a les escalinates i portes de palau representen la diversitat dels pobles que componien l'imperi. Altres consagren la imatge d'un poder reial protector, sobirà, legítim i absolut, on es designa Xerxes I com a successor legítim de Darios el Gran. Les múltiples inscripcions reals en escriptura cuneïforme de Persèpolis estan redactades en persa antic, babiloni o elamita. Estan gravades en diversos llocs del lloc, destinades als mateixos fins i especifiquen quins reis van ordenar l'aixecament dels edificis.
La idea que Persèpolis tenia una ocupació únicament anual i ritual dedicada a la recepció pel rei dels tributs oferts per les nacions de l'imperi durant les cerimònies de l'any nou persa ha prevalgut durant molt de temps. Ara sabem amb seguretat que la ciutat estava permanentment ocupada i que tenia un paper administratiu i polític central per al govern de l'imperi. Els molts arxius inscrits en tauletes d'argila descoberts en els edificis del tresor i en les fortificacions han permès establir aquestes funcions i proporcionen informació valuosa sobre l'administració imperial aquemènida i la construcció del complex. Persèpolis està inscrita en la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco des de 1979.