Pierre Combescot (Llemotges, 9 de gener de 1940 - 15è districte de París, 27 de juny de 2017) fou un escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Marc Combescot  9 gener 1940 Llemotges (França) |
| Mort | 27 juny 2017 (77 anys) 15è districte de París (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Ocupador | France Inter Le Canard enchaîné Paris Match |
| Nom de ploma | Luc Décygnes |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
Biografia
Pierre Combescot va néixer el 9 de gener de 1940 a Llemotges. Fugint de la guerra la seva família va marxar al Brasil, allà de molt jove va conèixer a Georges Bernanos i Stefan Zweig.[1]
Va fer estudis de dret a París i de literatura comparada a Múnic.[2]
Entre 1975 i 1982 va ser redactor de "Nouvelles littéraires", també va treballar a "L'Express" i com crític musical, de dansa i opera a "Le Canard enchaîné"[3] amb el pseudònim de "Luc Décygnes".[1]
Va morir a París el 27 de juny de 2017[4][2]
Carrera literària
La cultura germànica va tenir una influència permanent sobre ell, com ho demostra la seva novel·la "Lansquenet", publicada el 2002.[5]
El 1973 va publicar una biografia de Lluís II de Baviera i després, el 1975, "El cavaller del crepuscle", una novel·la inspirada en el personatge de Frederic II de Sicília. Després de 10 anys de silenci, va tornar a publicar i va rebre dos premis de prestigi, el Premi Médicis per "Les Funérailles de la sardine" (1986) i el Goncourt per "Les Filles du Calvaire". La seva predilecció pels desheredats per la Història el va portar i interessar-se pels bojos o assassins: Neró a "Ce soir on soupe chez Pétrone" (2004), la dona de Concini a "Faut-il-brûler la Galigaï" (2007) o, per al personatge de Barbablava a "Pour mon plaisir et ma délectation charnelle" (2009). Era un expert en Maquiavel, Jack l'Esbudellador o Henri Pranzini. Combescot deia "no creure en Déu sinó en el Diable".[2]
Obres
- 1973: Biografia de Lluis II de Baviera
- 1975: Le Chevalier du crépuscule (inspirat en Frederic II de Sicilia)
- 1986: Les Funérailles de la sardine (Premi Mèdicis)
- 1991: Les Filles du Calvaire (Premi Goncourt 1991)
- 1996: La Sainte Famille
- 1998: Le songe du pharaon
- 1999: Les Petites Mazarines
- 2002: Lansquenet
- 2003: Les Diamants de la guillotine
- 2004: Ce soir on soupe chez Pétrone
- 2007: Faut-il-brûler la galigaï
- 2009: Pour mon plaisir et ma délecation charnelle
El 1999 va rebre el Premi Literàri Prince Pierre pel conjunt de la seva obra.[3]
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
