Pintura metafísica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pintura metafísica (italià: pittura metafisica) és un moviment pictòric occidental aparegut al segle xx, principalment a Itàlia. Forma part de la primera tanda de moviments avantguardistes que sorgiren a l'entorn de la Primera Guerra Mundial. El seu propòsit és la representació de quelcom més enllà de l'aparença física de la realitat i de les limitacions dels sentits, unida a una certa rebel·lia i a la voluntat de trencament amb la forma establerta de representar objectes i la seva contemplació convencional, com indica un títol com Les muses inquietants, del capdavanter del moviment, el pintor italià Giorgio de Chirico. El terme metafísic per a designar una forma d'art fou emprat per primer cop per de Chirico durant la seva estada a París entre 1911 i 1915, si bé en aquesta categoria volia incloure tant la seva obra, la d'artistes del seu cercle i també la de grans mestres del passat. El seu germà Alberto Savinio (nascut Andrea de Chirico) va participar en el final de la seva carrera artística en el desenvolupament d'una poètica metafísica.[1][2][3]