escriptor rus From Wikipedia, the free encyclopedia
Piotr Aleksandrovitx Pletniov (en rus: Пётр Александрович Плетнёв) (21 d'agost de 1792, Tbeletxi, Imperi Rus - 10 gener 1866, París, França) fou un literat i crític literari rus, preceptor del futur tsar Alexandre II.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 agost 1792 Bezhetsky Uyezd (Imperi Rus) |
Mort | 10 gener 1866 (73 anys) París |
Sepultura | Cementiri de Tikhvin |
Rector Universitat Imperial de Sant Petersburg | |
1840 – 1861 ← Ivan Xulguín | |
Professor d'universitat Universitat Imperial de Sant Petersburg | |
1832 – 1849 | |
Dades personals | |
Formació | Tver seminary (en) Institut Pedagògic Principal |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, crítica literària, poesia i edició |
Ocupació | lingüista, historiador de la literatura, professor d'universitat, crític literari, periodista, poeta, editor |
Ocupador | Universitat Imperial de Sant Petersburg |
Membre de | |
Gènere | Poesia narrativa |
Pletniov fou educat al Seminari Ortodox de Tver i a l'Institut Pedagògic Principal a Sant Petersburg. Després de graduar-se fou professor a diverses escoles secundàries de Sant Petersburg. Aleksandr Puixkin, del qual era amic, li dedicà el seu Eugene Onegin. Quan el gran poeta morí el 1837, Pletniov passà a dirigir la revista literària El Contemporani (en rus: Современник, Sovreménnik), abans de vendre-la a Nikolai Nekràssov i a Ivan Panàiev el 1846.[1] Fou rector de la Universitat Imperial de Sant Petersburg des de 1840 fins a 1861, després d'haver estat professor de literatura russa i fou nomenat membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències a Sant Petersburg.[2]
S'oposà com a crític literari a Vissarion Belinski i a les opinions liberals d'alguns periodistes. En contraposició a tota politització, elogià escriptors tan diversos com Vassili Jukovski, Nikolai Gógol o Fiódor Dostoievski. És enterrat al cementiri Tikhvin del Monestir de Sant Alexandre Nevski a Sant Petersburg.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.