From Wikipedia, the free encyclopedia
El pol sobiranista va ser una estratègia de confluència del nacionalisme basc situat a l'esquerra política del Partit Nacionalista Basc que va culminar amb la creació d'Euskal Herria Bildu i el cessament definitiu d'ETA.
A principis de 2005 va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats d'Espanya un nou estatut polític aprovat pel Parlament Basc. Arran d'aquest fet i d'una forma més notòria des de 2008, davant la falta d'una resposta pràctica a la prohibició de sotmetre aquest estatut a una consulta,[1] en els darrers anys les forces nacionalistes a l'esquerra del Partit Nacionalista Basc (PNB) han debatut la constitució d'un pol soberanista,[2] amb la finalitat d'impulsar la independència d'Euskal Herria.
La proposta englobaria Batasuna, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar i les bases del PNB, mostrant-se partidàries de la seva creació l'esquerra abertzale il·legalitzada i EA.[3] Tanmateix, tant EA com Aralar posaren com a condició prèvia l'allunyament de Batasuna d'ETA i el cessament de la seva activitat armada.[4]
Tanmateix, des d'alguns mitjans de comunicació, també s'apuntà la possibilitat que Batasuna busqués legalitzar-se com a part d'una coalició independentista amb partits legals a través del ja esmenat pol sobiranista.[5] Opció que descartaren tant EA[6] com l'esquerra abertzale il·legalitzada, que es comprometia en la resolució Zutik Euskal Herria a la creació d'un nou partit polític independentista i d'esquerres.[7] Alhora, des d'Aralar es va deixar clara la seva idea de no interpretar el pol sobiranista en clau de front electoral.[8]
Per la seva banda, EA va decidir donar un gir a la seva política de pactes amb el PNB mantinguda des de les eleccions al Parlament Basc de 2001, optant per presentar-se en solitari en les cites electorals de 2007 i 2009, i allunyar-se del PNB sense descartar l'opció d'adherir-se al pol sobiranista,[9] el que li va suposar l'escissió del seu sector crític.[10] Posteriorment, en una conferència política celebrada al novembre de 2009, EA va concretar la seva aposta per un acord entre forces abertzales per aconseguir la independència d'Euskal Herria.[11]
El 30 de gener de 2010 es va presentar la plataforma Adierazi EH a favor dels drets civils i polítics per a Euskal Herria.[12] Al març es va crear la xarxa social Independentistak, que agrupa independentistes pertanyents a la política, el sindicalisme i el món de la cultura i l'esport, sent el seu primer acte important la convocatòria d'un Aberri Eguna unitari entre Irun i Hendaia.[13]
D'altra banda, els sindicats ELA, LAB, ESK, Hiru, ELB, EHNE i STEE-EILAS han anat treballant conjuntament, reclamant-ne el suport davant les seves mobilitzacions de tot l'espectre de l'esquerra abertzale, inclosos partits com a EA, Aralar i Alternatiba (escissió sobiranista d'Ezker Batua-Berdeak).[14][15]
El 20 de juny, membres d'EA i excàrrecs de Batasuna van presentar a Bilbao les Bases d'un acord estratègic entre forces polítiques independentistes, signades entre "EA i l'esquerra abertzale" per col·laborar per aquest objectiu, en el qual ratificaven que «el diàleg multipartit ha de desenvolupar-se sobre la base dels Principis Mitchell», inclòs el «compromís amb renunciar a l'ús de la violència, i al rebuig a tot intent per altres a l'ús de la força, o l'amenaça d'usar-la, per intentar influir en el curs o el resultat de les negociacions multipartites».[16][17][18]
El 25 de setembre, l'esquerra abertzale il·legalitzada, EA, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna (AB), juntament amb els sindicats LAB, ESK, Hiru, ELB, EHNE i STEE-EILAS i altres organitzacions socials, van formalitzar a Gernika-Lumo un Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques (conegut com a Acord de Gernika)[19] en el qual es demanava a ETA «un alto-el-foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de voluntat per a un definitiu abandó de la seva activitat armada», així com la derogació de la Llei de Partits i de la llei antiterrorista, el cessament de «tot tipus d'amenaces, pressions, persecucions, detencions i tortures contra tota persona per raó de la seva activitat o ideologia política», l'acostament de presos als seus llocs d'origen, mesures de llibertat per a presos greument malalts, l'eliminació de la doctrina Parot i la revisió de processos judicials.[20]
El 30 d'octubre Alternatiba va celebrar la seva primera Assemblea Nacional, en la qual van apostar per la confluència estratègica dels partits sobiranistes d'esquerres que van signar l'Acord de Guernica.[21] Dues setmanes després, l'esquerra abertzale il·legalitzada va fer un oferiment a EA i Aralar per concórrer plegats a les eleccions de Navarra[22] que, després de ser rebutjat per Aralar, va ampliar al conjunt d'agents polítics i independents de Nafarroa Bai (NaBai).[23] Aquest oferiment no només no va ser acceptat sinó que finalment va propiciar l'expulsió d'EA, en negar-se aquesta formació a trencar el seu acord estratègic independentista, la qual cosa, unida a la marxa prèvia de Batzarre, va suposar la nova coalició NaBai integrada per Aralar, PNB i alguns independents.[24][25]
El 10 de gener de 2011, quatre mesos després d'anunciar el seu cessament d'accions armades ofensives, ETA va anunciar en un nou comunicat la seva decisió de declarar un alto-el-foc «permanent, general i verificable»[26] que va ser acollit amb escepticisme pel govern espanyol i la majoria de les forces polítiques, però que els signants de l'Acord de Guernica van considerar un pas positiu i «d'indubtable valor» en el procés de pau i de solucions democràtiques per a la normalització política.[27]
El 16 de gener, Alternatiba, EA i l'esquerra abertzale il·legalitzada van signar l'acord estratègic polític-social Euskal Herria ezkerretik (Euskal Herria des de l'esquerra) per treballar de manera conjunta i prioritària en la defensa de la sobirania d'Euskal Herria des del rebuig a les «estratègies i expressions violentes», però des d'una perspectiva d'esquerres «que busqui una transformació profunda del model socioeconòmic». L'acord quedava circumscrit a Navarra, Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, i recollia la intenció de «confrontar a la dreta en tots els àmbits» i generar «alternatives que superin i transcendeixin els actuals sistemes de dominació».[28][29] Els tres grups signataris van convidar a Aralar perquè col·laborés amb ells, respectant el caràcter diferenciat de cada força política.[30]
A finals de març, EA anuncià que a Navarra es presentaria a les eleccions forals i municipals en una nova coalició formada amb la plataforma ciutadana Herritarron Garaia (HG),[31][32] mentre que al País Basc arribà a un acord electoral amb Alternatiba.[33] Aquesta nova coalició finalment es concretà en Bildu.[34]
En les eleccions municipals, forals i autonòmiques de maig d'aquest any, Bildu va quedar com a segona força política al País Basc (darrere del PNB) i quarta a Navarra (darrere de NaBai). Per les eleccions generals de novembre, van proposar la creació d'un front sobiranista al costat del PNB i Aralar.[35] Aralar acordà participar-hi junt amb les forces de Bildu, mentre que el PNB rebutjà formar part d'aquesta aliança electoral, quedant així constituïda la coalició sobiranista d'esquerres més gran de la democràcia: Amaiur.[36]
El 20 d'octubre de 2011, tres dies després de la celebracin de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià,[37][38] ETA anuncià el cessament definitiu de la seva activitat armada en un comunicat en el qual també va fer «una crida als governs d'Espanya i França per a obrir un procés de diàleg directe» destinat a solucionar «les conseqüències del conflicte».[39]
El 2012 Sortu, partit inicialment prohibit pel Tribunal Suprem, va ser legalitzat pel Tribunal Constitucional.[40] Sortu, EA, Aralar, AB i Alternatiba van establir una unitat d'acció estratègica i nacional basada en la defensa d'Euskal Herria i la seva construcció, l'assoliment de la pau, l'oficialitat del basc i l'impuls a un model econòmic sobirà, just i ecològic.[41] Aquesta aliança política va culminar amb la creació al juny de la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu).[42]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.