Camilo García de Polavieja y del Castillo
militar i polític / From Wikipedia, the free encyclopedia
Camilo García de Polavieja y del Castillo (castellà: Camilo García de Polavieja) (Madrid, 13 de juliol de 1838 - Madrid, 15 de gener de 1914) fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.[1][2][3][4] En el terreny militar va ser qualificat com un gran estrateg[5] i fou considerat, al costat de Joaquín Costa, un dels més notables regeneracionistes —en el cas de Polavieja de caràcter conservador—[6] d'Espanya.[2] La seva carrera política es va caracteritzar pel respecte a la monarquia —va gaudir d'una bona relació amb la regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena,[7][8] així com va tenir certa proximitat amb els sectors més catòlics i conservadors del país—[9][10] i pel seu intent d'impulsar canvis a Espanya, immersa en una greu crisi pel punt final de l'imperi colonial.[11] Els suports que va rebre en la seva tornada a la península després dels seus èxits militars a Cuba i Filipines es van aglutinar en un moviment conegut com a «polaviejisme»,[12] que s'ha arribat a comparar amb el boulangisme francès.[13][14] Fou considerat un home de caràcter «enèrgic».[15][16] Participà en la Guerra del Rif, la Tercera Guerra Carlina, la Guerra dels Deu Anys, la Guerra Chiquita; també fou capità general de Cuba i de les illes Filipines.[3]