Presbícia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La presbícia, vista cansada o presbiopia és una ametropia en la qual hi ha una disminució de la capacitat d'acomodació de l'ull per veure-hi de prop, a causa d'una pèrdua d'elasticitat del cristal·lí que és la lent interna de l'ull que enfoca els objectes.[1][2]El terme presbícia prové de la unió dels termes grecs presby (vell) i tes (propi de). Fa referència a que la presbícia es una afecció que habitualment no afecta els joves.[3]
Relació entre les diòptries i l'edat | |
Tipus | malaltia d'acomodació ocular i malaltia |
---|---|
Especialitat | oftalmologia i optometria |
Classificació | |
CIM-11 | 9D00.3 |
CIM-10 | H52.4 |
CIM-9 | 367.40 |
CIAP | F91 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0134339, 0217949 i 0134341 |
DiseasesDB | 29647 |
MedlinePlus | 001026 |
MeSH | D011305 |
UMLS CUI | C0033075 |
DOID | DOID:11638 |
La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduació amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual en llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una hipermetropia o un astigmatisme que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.