Pressió estètica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La pressió estètica és la pressió social que imposa la societat a les nenes, adolescents i dones a aconseguir l'estereotip de dona ideal i impossible, la qual genera frustració, obsessió i riscos de salut en elles, així com, l'aplicació de mesures estrictes en l'alimentació, la medicació i les operacions quirúrgiques, per arribar a aquest ideal de bellesa. D'aquesta manera s'enforteixen cada vegada més els estereotips de gènere, que consoliden i perpetuen els rols imposats per la societat i de les violències, ja que tradicionalment, les dones hem estat situades de forma genèrica en una posició d'eternes dominades, gràcies a diversos mites i mandats socials creats al voltant de la feminitat i la masculinitat.[1][2]
Les dones hem entrat en l'esfera masculina i avui dia podem desenvolupar els mateixos papers que ells, però sense que hàgim abandonat els nostres rols originals, aquells que responen als dos interessos fonamentals que motiven l'apropiació masculina de la dona: l'interès reproductiu (o productiu, ja que els fills i filles són un recurs) i l'eròtic (el de proporcionar plaer sexual, sigui en forma d'acte consumat o d'estímul per a l'imaginari). Això vol dir que la pressió estètica no només és una eina per cosificar-nos, sinó que alhora és una reacció violenta del patriarcat per evitar que esdevinguem un subjecte polític amb potencial revolucionari.[3]
Actualment, ja que es tracta d'un negoci on capital i patriarcat actuen com aliats, la pressió estètica és més impactant que mai i això es trasllada en dos fets clarament observables.
- D'una banda, s'ha estès a totes les classes socials, no només són les dones que formen part de les elits qui es veuen obligades a complir amb aquest imperatiu.
- D'altra banda, lluny del que podríem pensar, les conquestes feministes han permès molts avanços, però no en aquest aspecte, fins al punt que el fet que les dones accedeixin a quotes de poder no ens allibera de la pressió estètica, al contrari. Com major és la posició de poder que ocupa una dona, més se li exigeix que es preocupi per la seva aparença física, i més útil esdevé la pressió estètica com eina de desautorització i descrèdit cap a ella.