Primera generació de computadores
From Wikipedia, the free encyclopedia
La primera generació de computadores abasta des de l'any 1940 fins a l'any 1952, encara que realment aquestes dates són per les màquines comercials, ja que el Zuse Z1 de 1938 és considerat com el primer ordinador mecànic. També hi ha antecedents amb base mecànica ja des del segle xix. (Charles Babbage i Ada Lovelace, Màquina Analítica). Inclou les primeres màquines electromecàniques el component principal de les quals era el relé i la cinta perforada, que van ser reemplaçades ràpidament pels vàlvules de buit i posteriorment per transistors.
Estaven construïdes amb relés o electrònica distreta cablejada manualment i es programaven en llenguatge màquina.[1]
Un programa és un conjunt d'instruccions perquè la màquina efectuï alguna tasca, i el llenguatge més simple en el qual pot especificar-se un programa es diu llenguatge màquina (perquè el programa ha d'escriure's mitjançant algun conjunt de codis binaris). Sinopsi de la primera generació de computadores i els seus antecessors:
- 1938 el Z1 primera màquina totalment electromecànica, els components mecànics donaven bastants problemes. Les Z van ser fabricades per l'alemany Konrad Zuse, el treball del qual va ser menyspreat per haver-se produït a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.[2]
- 1939 el Z2, per millorar va usar per primera vegada relés, va ser una màquina intermèdia entre la Z1 i la Z3.
- 1941 el Z3, primera màquina completament operativa usant relés.
- 1944 ENIAC. Considerada fins fa uns anys com la primera computadora digital electrònica en la història.[3] No va ser un model de producció, sinó una màquina experimental. Tampoc era programable en el sentit actual. Es tractava d'un enorme aparell que ocupava tot un soterrani a la universitat (167 m2). Construïda amb 18.000 tubs de buit i 5 milions de punts de soldadura fets a ma, consumia 150 kW de potència elèctrica i pesava 27 tones. Era capaç d'efectuar cinc mil sumes per segon. Va ser feta per un equip d'enginyers i científics encapçalats pels doctors John Mauchly i J. Presper Eckert i un bon equip de programadores de la universitat de Pennsilvània, als Estats Units.
- 1945 el Z4 va ser completat i redissenyat completament després de perdre's els plànols i peces de les anteriors Z durant els bombardejos aliats de Berlín. Va ser la primera màquina a ser venuda comercialment el 1950.
- 1949 EDVAC. Segona computadora programable. També va ser un prototip de laboratori, però ja incloïa en el seu disseny les idees centrals que conformen les computadores actuals.
- 1951 UNIVAC I. Considerada la primera computadora comercial a ser venuda, encara que se li va avançar la britànica Feranti Mark I per uns mesos, i mai es va tenir en compte la Z4 que es va avançar gairebé un any. Els doctors Mauchly i Eckert van fundar la companyia Universal Computer (Univac), i el seu primer producte va ser aquesta màquina. El primer client va ser l'Oficina del Cens dels Estats Units.
- 1953 Brainiac/Geniac (Brain Imitating Computer / Genius Almost-Automatic computer, Desenvolupat conjuntament per Edmund C. Berkeley i Oliver Gardfield, encara que els treballs van continuar en dos projectes separats i amb disputes per les patents). Van començar amb la Intel·ligència Artificial i el concepte ordinador personal. Aconseguint una màquina que jugava a les Dames (1958). Per introduir les dades, aquests equips usaven targetes perforades, que havien estat inventades en els anys de la revolució industrial (darreria del segle xviii) pel francès Joseph Marie Jacquard i perfeccionades pel nord-americà Herman Hollerith en 1890.
1954 - IBM 701 va ser la primera d'una llarga sèrie de computadores d'aquesta companyia, que després es convertiria en la número u, pel seu volum de vendes. IBM va continuar amb altres models, que incorporaven un mecanisme d'emmagatzematge massiu anomenat tambor magnètic, que amb els anys evolucionaria i es convertiria en el disc magnètic.
- 1955 - Zuse Z22. La primera computadora de Konrad Zuse aprofitant les vàlvules de buit.