Principi de superposició d'estrats
From Wikipedia, the free encyclopedia
La llei de superposició d'estrats o principi de superposició d'estrats és un axioma clau basat en observacions de la història natural, i el principi fundacional de l'estratigrafia sedimentària i pel mateix d'altres ciències naturals dependents de la geologia:
« | Les capes de sediment es dipositen en una seqüència temporal, en què les més antigues es troben en posició inferior a les més recents. | » |
El principi va ser proposat inicialment en el segle xi pel geòleg persa Avicenna (Ibn Sina), i va ser posteriorment reformulada de forma més clara en el segle xvii per a científic danès Niels Stensen.[1]