atribut d'un sistema físic From Wikipedia, the free encyclopedia
Una propietat física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu. Segurament entre les primeres magnituds definides resulten la longitud d'un segment i la superfície d'un quadrat. Les magnituds físiques es quantifiquen utilitzant un patró que tingui ben definida aquesta magnitud, i prenent com a unitat la quantitat d'aquesta propietat que tingui l'objecte patró. Per exemple, es considera que la longitud del metre patró és 1.
Existeixen magnituds bàsiques i derivades, i constitueixen exemples de magnituds físiques: la massa, la longitud, el temps, la càrrega elèctrica, la densitat, la temperatura, la velocitat, l'acceleració, i l'energia. En termes generals, és tota propietat dels cossos que pot ser mesurada. Del que s'ha dit es desprèn la importància fonamental de l'instrument de mesura en la definició de la magnitud.[1]
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures, mitjançant el Vocabulari Internacional de Metrologia (International Vocabulary of Metrology, VIM), defineix la magnitud com un atribut d'un fenomen, un cos o substància que pot ser distingit qualitativament i determinat quantitativament .[2]
A diferència de les unitats emprades per expressar el seu valor, les magnituds físiques s'expressen en cursiva: així, per exemple, la "massa" s'indica amb " m ", i "una massa de 3 quilograms" l'expressarem com a m = 3 kg.
Les magnituds físiques poden ser classificades d'acord amb diversos criteris:
D'acord amb el tipus de magnitud, hem d'escollir lleis de transformació de les components físiques de les magnituds mesurades, per poder veure si diferents observadors van fer la mateixa mida o per saber quines mesures obtindrà un observador conegudes les d'un altre l'orientació i estat de moviment que fa al primer siguin coneguts.
Una magnitud extensiva és una magnitud que depèn de la quantitat de substància que té el cos o sistema. Les magnituds extensives són additives . Si considerem un sistema físic format per dues parts o subsistemes, el valor total d'una magnitud extensiva resulta ser la suma dels seus valors en cadascuna de les dues parts. Exemples: la massa i el volum d'un cos o sistema, l'energia d'un sistema termodinàmic, etc.
Una magnitud intensiva és aquella el valor no depèn de la quantitat de matèria del sistema. Les magnituds intensives té el mateix valor per a un sistema que per a cadascuna de les seves parts considerades com subsistemes. Exemples: la densitat, la temperatura i la pressió d'un sistema termodinàmic en equilibri.
En general, el quocient entre dues magnituds extensives dona com a resultat una magnitud intensiva. Exemple: massa dividida per volum representa densitat.
El Sistema Internacional d'Unitats es basa en dos tipus de magnituds físiques:
Les magnituds bàsiques no derivades del SI són les següents:
Una vegada definides les magnituds que es consideren bàsiques, les altres són derivades i es poden expressar com combinació de les primeres.
Les unitats derivades s'usen per a les següents magnituds: superfície, volum, velocitat, acceleració, densitat, freqüència, període, força, pressió, treball, calor, energia, potència, càrrega elèctrica, diferència de potencial, potencial elèctric, resistència elèctrica, etc.
Algunes de les unitats utilitzades per a aquestes magnituds derivades són:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.