Proteorodopsina
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Proteorodopsina és una proteïna fotoactiva que fa servir una forma determinada de vitamina A com a cromòfor per a la recepció de la llum. La proteorodopsina es troba en els bacteris que formen part del plàncton marí. Gràcies a aquest fotoreceptor els bacteris dels oceans poden recollir energia solar per a poder créixer i no és només el fitoplàncton l'únic capaç de fer-ho. S'ha de tenir en compte el fet que en un litre d'aigua de mar hi ha prop de mil milions de bacteris.[1] La proteorodopsina va ser descoberta l'any 2000 en mostres d'aigua de l'oceà Pacífic.[2]
Igual que el pigment conegut amb anterioritat anomenat bacteriorodopsina la proteorodopsina és una proteïna transmembranal unida a una molècula retinal i funciona com una bomba de protons accionada per la llum. Les diverses proteorodopsines tenen diversos espectres d'absorció.[3]
Gens de variants de la proteorodopsina han estat identificats en mostres preses del Mediterrani, el Mar Roig, Mar dels Sargassos i el Mar del Japó.[4]