Puré d'albergínia
From Wikipedia, the free encyclopedia
El puré d'albergínia,[1] babaganuix[2] o mutàbal,[3] també conegut com a karhmus Riffi (en amazic, al Rif),[4] baba ganuj,[4] Baba Ghanoush,[5] Baba Ghannouj,[5] Baba Ghannoug[5] (els darrers són diferents transcripcions de l'àrab: بابا غنوج, bābā ġanūj), o mutabal en armeni, Abugannuc en turc o melitzanossalata (‘amanida d'albergínia’) en grec, és un aperitiu de la cuina balcànica, nord d'Àfrica i de la mediterrània oriental, fet a base d'albergínia cuita i trinxada amb una forquilla o al morter. Al moment de triturar hom aprofita per a barrejar-hi condiments, entre els quals sovint hi ha pasta de sèsam (tahina), oli d'oliva, suc de llimona i all picat. També hi pot haver julivert, pebre bord, comí, grans de magrana, etc. A en Dalí li agradava molt una versió sense tahina però a la qual s'hi afegia una anxova de l'Escala ben xafada.[4] El seu nom en algunes llengües (grec, turc, etc.) significa literalment ‘amanida d'albergínia’ i en francès se l'anomena ‘caviar d'albergínia’.
Puré d'albergínia sirià | |
Característiques | |
---|---|
Altres noms | Amanida d'albergínia, caviar d'alvergínia, babaganuix, karhmus Riffi, mutabal betinjan |
País d'origen | Incert |
On es menja | Balcans, est i sud de la Mediterrània |
Gastronomia | dieta mediterrània, cuina grega, cuina turca, cuina balcànica, cuina egípcia, etc. |
Detalls | |
Tipus | amanida, meze i eggplant dish (en) |
Mètode de preparació | Albergínia rostida o escalivada, trinxada i barrejada amb els altres ingredients |
Ingredients principals | albergínia, pasta de sèsam, llimona, oli d'oliva, sal |
L'albergínia es pot escalivar al forn, o sovint es torra sobre una flama viva perquè la polpa sigui ben tova amb un cert gust fumat,[6] després es pela.[6] Sovint se serveix en una font més aviat plana, decorat de forma més o menys senzilla, i se suca amb bocins de pa sense molla, que fan la funció de cullera. Típicament es tracta d'un mezze o tapa però també es pot afegir a altres plats com a acompanyament.
L'origen d'aquest plat s'atribueix de vegades als jueus sefardites dels països balcànics i Turquia.[4]