Púlpits de San Lorenzo
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els púlpits de San Lorenzo o trones de San Lorenzo van ser les obres escultòriques que van concloure l'activitat artística de Donatello. Estan fets, en bronze, per a la basílica de San Lorenzo (Florència). Les obres es van iniciar el 1460 i Donatello se'n va fer càrrec de la planificació i el disseny, mentre que el treball el va realitzar amb l'ajut de nombrosos ajudants, entre els quals van destacar Bartolomeo Bellano i Bertoldo di Giovanni.[1]
Tipus | obra escultòrica |
---|---|
Creador | Donatello |
Creació | dècada del 1460 |
Material | bronze |
Mida | 280 () cm |
Col·lecció | Basílica de San Lorenzo (Florència) |
El púlpit o trona és un accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó, proveït sovint d'un faristol i d'un tornaveu, col·locat a una certa altura per sobre dels fidels, accessible per una escala. Derivada de l'ambó, no sol trobar-se al presbiteri, sinó adossada a la paret o a una columna aïllada o sostinguda per un pedestal. De pedra o de fusta, sovint ha esdevingut un element d'una gran riquesa artística.[2]
El Púlpit de la Resurrecció (Pulpito della Resurrezione, en italià) es creu que va ser el primer a ser acabat, amb una menor ajuda dels col·laboradors, i és lleugerament més gran que els altres; la mida de l'obra és de 292 centímetres de longitud i 123 centímetres d'altura, si s'exclouen les columnes sobre les quals estan recolzats.
El Púlpit de la Passió (Pulpito della Passione, en italià) va ser probablement el segon a ser realitzat i, per tant, la col·laboració dels ajudants va ser més important. És lleugerament més petit que el púlpit de la Resurrecció, amb unes mides de 280 centímetres de longitud i 137 centímetres d'altura, sense comptar les columnes.