Quadrant de Davis
From Wikipedia, the free encyclopedia
El quadrant de Davis (backstaff en anglès) és un instrument inventat el s.XVI que va substituir l'astrolabi i el quadrant i que s'utilitzava per mesurar altura en graus de l'estrella o del sol sobre l'horitzó, per a poder determinar la latitud d'un vaixell (en aquest últim cas en el moment del seu pas pel meridià). Va ser inventat pel navegant anglès John Davis que el va descriure en el seu llibre Seaman's secrets, el 1594.[1] Va aparèixer uns segles més tard que l'astrolabi i el quadrant, inspirat en la vara de Jacob[2] (millorant-la),) però hi ha documents que proven que l'instrument es va seguir fabricant fins al principi del segle xix, com el dipositat al MMB llistat entre els instruments nàutics existents a l'Estudi de Pilots.[3] D'aquest fet es pot deduir que ha estat un dels instruments més utilitzats pels navegants.