Desintegració α
procés radioactiu en el qual un nucli atòmic emet una partícula α disminuint en dues unitats el seu nombre atòmic i en quatre el seu nombre màssic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Pot ser considerada com l'emissió espontània de nuclis d'heli a partir de nuclis d'àtoms més pesants, mitjançant un procediment de fissió nuclear espontània. Aquest fenomen es representa amb la següent equació:
Amb l'urani 238, per exemple:
La primera equació no està equilibrada elèctricament. Però, en la majoria dels casos el nucli resultant perd ràpidament dos electrons en favor de la partícula alfa i es converteix en un àtom de (4He), elèctricament neutre.
Per aquesta raó, en la majoria dels casos, quan existeix un mineral d'alt contingut d'un o més elements radioactius, als seus voltants, per la via de decaïment alfa, es formen bosses de 4He.
Tot l'heli existent en la Terra s'origina mitjançant desintegració alfa d'elements radioactius. A causa d'això sol trobar-se en dipòsits minerals rics en urani o en tori. Així mateix s'obté com a subproducte en pous d'extracció de gas natural.
L'espectre propi de la desintegració és discret: en un estudi espectroscòpic poden observar-se pics en energies identificables amb les pròpies del procés de decaïment.
El rang d'energies als quals els nuclis emeten les partícules, , pot circumscriure's a 2 MeV 9 MeV (megavolts electrònics o megaelectronvolts).