Partícula α
partícula constituïda per dos protons i dos neutrons generada per una desintegració radioactiva / From Wikipedia, the free encyclopedia
Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni. Té la mateixa constitució que un nucli d'heli i se simbolitza com . La seva càrrega elèctrica és positiva, de +2e o 3,204 × 10–19 C i la massa 6,644 656 × 10–27 kg, cosa que equival a una energia de 3,727 38 GeV.
Es generen habitualment en reaccions nuclears o desintegració radioactiva de núclids pesants que es transformen en elements més lleugers mitjançant l'emissió d'aquestes partícules per aconseguir més estabilitat. Quan un nucli radioactiu (nucli pare) emet una partícula α, es transforma en un altre nucli (nucli fill) amb dues unitats menys de nombre atòmic i quatre menys de nombre màssic . Per exemple, en la desintegració de l'urani 238 (nucli pare) s'obté tori 234 (nucli fill) i la partícula α:
- o
La seva capacitat de penetració és petita, en l'atmosfera perden ràpidament la seva energia cinètica, perquè interaccionen fortament amb altres molècules a causa de la seva gran massa i càrrega elèctrica, generant una quantitat considerable d'ions per centímetre de longitud recorreguda. Per exemple, partícules α amb energies cinètiques entre 4 MeV i 10 MeV recorren distàncies dins de l'aire entre 5 cm i 11 cm; dins de l'aigua el recorregut es troba entre 20 μm i 100 μm.