Rafael de Pinyana i Galvany
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rafael de Pinyana i Galvany, va ser paborde i canonge de Tortosa, va ser el cent catorzè president de la Generalitat de Catalunya, essent nomenat el 22 de juliol de 1695.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVII Tortosa |
Mort | segle XVIII Tortosa |
114è President de la Generalitat de Catalunya | |
1695 – 1698 ← Antoni de Planella i de Cruïlles – Climent de Solanell i de Foix → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Barcelona |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Canonge de Tortosa |
El seu pare, Josep de Pinyana de Tortosa, era mercader de Barcelona i jutge d'apel·lacions del Consolat de Mar i diputat reial. Rafael de Pinyana era ciutadà honrat de Barcelona i doctor en dret. Va assistir a les Corts de Barcelona (1701) i el 1703 formà part de la conferència de notables per desbloquejar el Tribunal de Contrafaccions per la suspensió de l'anterior diputat eclesiàstic, Antoni de Planella i de Cruïlles.
Les invasions franceses durant el trienni anterior pel nord de Catalunya, arriben fins a la porta de Barcelona. La primavera de 1697, Anglaterra signava la pau amb França, mentre que la monarquia espanyola mantenia l'enfrontament. Els francesos miren de pressionar a Carles II d'Espanya i assetjen Barcelona el 1697 i els diputats es traslladen a Vilafranca del Penedès. Rafael de Pinyana reclama poder convocar el sometent, però la desconfiança de Madrid pels fets de 1640, no ho permeten. La defensa va a càrrec del virrei Velasco i davant la seva poca eficàcia, els diputats plantejen un memorial de queixa al rei el mes de juliol. Finalment, Velasco és destituït el 8 d'agost i l'11 d'agost s'acaba formalment el setge de Barcelona amb els pactes d'entrega i la sortida de la guarnició el dia 15. [1]