Rasa (estètica)
concepte estètic en les arts índies relacionat amb les emocions i els sentiments / From Wikipedia, the free encyclopedia
En l'estètica índia, un rasa (en sànscrit: रस) significa literalment «néctar», «essència» o «gust».[1][2] Connota un concepte de les arts índies sobre el gust estètic de qualsevol obra visual, literària o musical que evoqui una emoció o sentiment en el lector o l'audiència però no es pot descriure.[2] Es refereix als sabors/essències emocionals que l'escriptor incorpora a l'obra i que gaudeix un «espectador sensible» o sahṛdaya, literalment aquell que «té cor» i pot connectar amb l'obra amb emoció, sense sequedat.
Els rasas són creats per bhava: l'estat d'ànim.[3]
La teoria rasa té una secció dedicada (Capítol 6) al text sànscrit Natya Shastra, un text antic sobre les arts del 1r mil·lenni aC atribuït a Bharata Muni.[4] No obstant això, la seva exposició més completa en teatre, cançons i altres arts escèniques es troba a les obres del filòsof caixmiri xivaïsta Abhinavagupta (c. 1000), que demostra la persistència d'una tradició estètica de llarga data de l'antiga Índia.[2][5][6]
Segons la teoria rasa del Natya Shastra, l'entreteniment és un efecte desitjat de les arts escèniques, però no l'objectiu principal, i l'objectiu principal és transportar l'audiència a una altra realitat paral·lela, plena de meravella i felicitat, on experimenten l'essència de la seva pròpia consciència, i reflexionar sobre qüestions espirituals i morals.[5][6][7]
Encara que el concepte de rasa és fonamental per a moltes formes d'arts índies, com ara la dansa, la música, el teatre, la pintura, l'escultura i la literatura, la interpretació i implementació d'un rasa particular difereix entre diferents estils i escoles.[8][9][10]
La teoria índia del rasa també es troba en les arts hindús i les produccions musicals del Ramayana a Bali i Java (Indonèsia), però amb evolució creativa regional.[11]