Realisme platònic
pàgina de desambiguació de Wikimedia / From Wikipedia, the free encyclopedia
El realisme platònic és un terme filosòfic emprat, normalment, per a referir-se a la idea de realisme sobre l'existència d'universals, creada pel filòsof grec Plató, que va viure entre 427-347 aC. Fou alumne de Sòcrates i professor d'Aristòtil. Aquesta postura, moltes vegades, s'anomena erròniament idealisme platònic.
L'expressió del realisme, pròpiament dit, que proposava Plató sobre l'existència dels universals està exposada en els tractats de República, principalment del Fedó, el Fedre, el Menó, i el Parmènides.