Fedó
Diàleg platònic ambientat a les últimes hores de vida de Sòcrates / From Wikipedia, the free encyclopedia
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic: Φαίδων ἢ περὶ ψυχῆς) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta. En aquest diàleg, per primer cop Plató dona a conèixer la teoria de les idees intel·ligibles, la teoria de la reminiscència, la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reencarnació de l'ànima, el menyspreu vers el que és corporal i sensible, i el viatge de l'ànima, entre altres temes.
Per a altres significats, vegeu «Fedó d'Elis». |
(grc) Φαίδων | |
---|---|
Tipus | obra escrita i diàlegs de Plató |
Fitxa | |
Autor | Plató |
Llengua | grec antic |
Creació | dècada del 360 aC |
Dades i xifres | |
Gènere | diàleg i diàleg socràtic |
Personatges | |
Sèrie | |
diàlegs de Plató |
Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
Primers diàlegs: |
Apologia – Càrmides – Critó |
Eutífron – Alcibíades I |
Hípias major – Hípias menor |
Ió – Laques – Lisis |
Transitoris i diàlegs mitjans: |
Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
Menexen – Menó – Fedó |
Protàgoras – El convit |
Diàlegs mitjans posteriors: |
La República – Fedre |
Parmènides – Teetet |
Últims diàlegs: |
Timeu – Crítias |
El Sofista – El Polític |
Fileb – Lleis |
Obres d'autenticitat dubtosa: |
Axíoc - Alcíone |
Clitofont – Epínomis - Eríxias |
Demòdoc – Cartes – Hiparc |
Minos – Rivals d'amor – Sísif |
Alcibíades II – Tèages |
Aquesta caixa: |
Sòcrates defensa que l'ànima pertany al món de les idees, de manera que hi ha una harmonia immortal entre aquestes i l'ànima.