Conscripció
From Wikipedia, the free encyclopedia
La conscripció[cal citació] o reclutament forçós és el reclutament obligatori de persones en algun tipus de servei estatal, amb més freqüència el servei militar.[1] La conscripció es remunta a l'antiguitat i continua vigent en alguns països sota diferents denominacions. El modern sistema de reclutament estatal obligatori d'homes joves per al servei militar, estès per una part molt significativa de països, es remunta a la Revolució Francesa a la dècada de 1790, on es va convertir en la base que va fer possible l'existència d'un exèrcit molt gran i poderós. Més tard la majoria de les nacions europees van copiar per a temps de pau el sistema segons el qual els homes de certa edat servirien d'1 a 3 anys en servei actiu i després serien traslladats a la força de reserva, cridats a files només en cas de conflicte.
Com un dels antecedents més antics a la Xina, l'Estat de Qin va instituir el servei militar obligatori després fer un registre de totes les llars.[2] Això va permetre formar grans exèrcits que no havien de ser remunerats, i va ser un factor clau en la creació de l'Imperi Qin que va conquistar tota la Xina el 221 dC.
Hi ha formes de conscripció que forcen a fer serveis no militars o serveis militaritzats però sense ús de les armes. És el cas del Servei Social obligatori per les dones instituït pel règim fanquista que va ser dirigit per la Secció Femenina de la Falange i també el reclutament majoritàriament forçós de joves per treballar a la mineria al Regne Unit[3] durant la 2a Guerra Mundial o de les tasques sense armes encomanades per l'exèrcit nord-americà als objectors de consciència. També és el cas de la Prestació Social Substitutòria (PSS) que la llei espanyola va instituir per als objectors de consciència al servei militar i que va estar vigent des de 1988 fins a la seva abolició l'any 2001.[4][5]
La conscripció és polèmica perquè suposa una conculcació de la llibertat i els drets individuals. És contestada a través de l'objecció a la prestació del servei per raons de consciència o per l'objecció política al servei d'un govern amb què no s'està d'acord o a una guerra que és impopular i amb actes d'insubmissió i desobediència a la llei que és considerada injusta. En alguns casos els conscriptors poden evadir legalment el servei sortint del país, però la major part de legislacions ho impedeixen. Alguns sistemes de reclutament militar recullen un servei civil substitutori sense armes, com el vigent a Àustria i Suïssa.
A partir de principis del segle xxi, molts estats han passat a formar les seves tropes amb soldats voluntaris o professionals i han deixat d'exercir el reclutament obligatori. Però en la majoria d'aquests la conscripció no s'ha abolit legalment i es reserva la possibilitat de ser utilitzada en cas de guerra o crisi.[6] En els Estats Units, el servei militar va acabar el 1973, però els homes entre 18 i 25 anys estan obligats registrar-se al Sistema de Servei Selectiu per permetre la reintroducció del servei militar obligatori si calgués. A Espanya el servei militar va desaparèixer el 2001[4] però l'obligatorietat no s'ha tret de la Constitució i és recollida a la llei.[7]