República de la Xina (1912–1949)
país a Àsia (1912–1949) / From Wikipedia, the free encyclopedia
La República de la Xina (en xinès tradicional: 中華民國, en xinès simplificat: 中华民国, en pinyin: Zhōnghuá Mínguó) fou fundada el 1912 i amb el govern a la Xina continental fins al 1949.[1] Com a etapa de la història de la Xina, la república fou precedida per la Dinastia Qing i fou succeïda per la República Popular de la Xina. El seu primer president, Sun Yat-sen tingué un breu mandat. El Kuomintang (KMT, o "Partit Nacionalista"), llavors dirigit per Song Jiaoren, guanyà les eleccions parlamentàries celebrades el desembre de 1912. Tanmateix, els líders de l'exèrcit de l'Exèrcit de Beiyang, dirigit pel President Yuan Shikai, retentiren el control del govern central. Després que la mort de Yuan el 1916, diversos líders militars locals, o senyors de la guerra, instauraren una certa autonomia territorial.
| |||||
| |||||
| |||||
Himne nacional: "Himne nacional de la República de la Xina" 《中華民國國歌》 | |||||
Informació | |||||
---|---|---|---|---|---|
Capital | Beijing (1912 ??1928) Nanquín (1927 ??1949) | ||||
Idioma oficial | guoyu i Old National Pronunciation (en) | ||||
Moneda | Chinese yuan Old Taiwan dollar | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1912: 11.077.380 km²
| ||||
Població | 1912 (est.): 432.375.000 1920 (est.): 472.000.000 1930 (est.): 489.000.000 1948 (est.): 489.000.000 1949 (est.): 541.670.000 | ||||
Període històric Edat contemporània | |||||
Revolució Xinhai | 10 octubre 1911 | ||||
Establiment | 1 de gener de 1912 | ||||
1937 | 18 d'abril de 1927 | ||||
Segona Guerra Sinojaponesa | 7 juliol de 1937 | ||||
Constitution adopted | 25 desembre 1947 | ||||
Batalla de Huaihai | desembre 1948 | ||||
Capital moguda a Taipei | 10 de desembre de 1949 | ||||
Huaihai Campaign | 24 març de 1910 | ||||
Política | |||||
Forma de govern | Sistema unipartidista, dictadura militar | ||||
President | |||||
• 1912: | Sun Yat-sen | ||||
• 1912–1916: | Yuan Shikai | ||||
• 1927–1928: | Zhang Zuolin | ||||
• 1928–1931: | Chiang Kai-shek | ||||
• 1931–1943: | Lin Sen | ||||
• 1943–1949: | Chiang Kai-shek | ||||
Legislatura | Assemblea Nacional de la Republicà de la Xina | ||||
- Cambra alta | Senat | ||||
- Cambra baixa | Assemblea |
El 1925, el KMT establí un govern rival, conegut com la Xina Nacionalista, a la ciutat meridional de Canton. L'economia del nord, la qual patia un esforç fiscal excessiu pel fet de donar suport als senyors de la guerra, col·lapsà en 1927–1928. El 1928, Chiang Kai-shek, que es convertí en el líder del KMT després de la mort de Sun Yat-sen, derrotà els exèrcits dels senyors de la guerra en l'Expedició del Nord. L'Exèrcit Nacional Revolucionari de Chiang estava armat per la Unió Soviètica i era aconsellat per Mikhail Borodin. Japó donava suport a l'exèrcit de Beiyang. Un cop que Chiang establí un govern central unificat en Nanjing, tallà els seus lligams amb els comunistes i els expulsà del KMT.
Hi havia industrialització i modernització, però també conflicte entre el govern nacionalista a Nanjing, el Partit Comunista Xinès, romanents de senyors de la guerra, i el Japó. La construcció nacional passà a segona fila amb la Segona Guerra Sinojaponesa (1937 - 1945). El Japó ocupà àrees costaneres, tallant l'accés de la Xina als ports marítims, mentre que el KMT es retirava a Txungking. La carretera de Birmània, i més tard la carretera Ledo, es van construir per permetre que els EUA enviessin ajuda de "préstec i arrendament" a l'exèrcit xinès. I els nacionalistes Força Y van fer retrocedir als japonesos a Yunnan durant l'ofensiva de maig/juny de 1944, però els resultats van ser decebedors des del punt de vista militar. Després que el Japó es rendís, la Guerra Freda entre els EUA i la Unió Soviètica conduïa a un conflicte renovat entre el KMT i els comunistes. El 1947, la constitució de la república de la Xina reemplaçava la llei orgànica de 1928 com a llei fonamental del país. El 1949, els comunistes establien la República Popular de la Xina a la Xina continental, mentre que els nacionalistes es retiraven a Taiwan. Malgrat el seu territori vastament reduït, el govern nacionalista fou encara reconegut pels estats anticomunistes.