Respiració aeròbica
Metabolisme energètic pel qual els éssers vius extreuen energia de molècules orgàniques / From Wikipedia, the free encyclopedia
La respiració aeròbica és un tipus de metabolisme energètic mitjançant el qual els éssers vius extreuen energia de molècules orgàniques, com la glucosa, per un procés complex en el qual el carboni és oxidat i l'oxigen procedent de l'aire és l'oxidant emprat. En altres variants de la respiració, molt rares, l'oxidant és distint de l'oxigen (respiració anaeròbica).
La respiració aeròbica és el procés responsable que la majoria dels éssers vius, denominats per això aerobis, requereixin oxigen. La respiració aeròbica és pròpia dels organismes eucarionts en general i d'alguns tipus de bacteris.
L'oxigen que, com qualsevol gas, travessa sense obstacles les membranes biològiques, travessa primer la membrana plasmàtica i després les membranes mitocondrials, sent en la matriu del mitocondri on s'uneix als electrons i protons (que sumats constitueixen àtoms d'hidrogen) formant aigua. En aquesta oxidació final, que és complexa, i en processos anteriors s'obté l'energia necessària per a la fosforilació de l'ATP.
En presència d'oxigen, l'àcid pirúvic, obtingut durant la fase primera anaeròbia o glicòlisi, és oxidat per a proporcionar energia, diòxid de carboni i aigua.
La reacció química global de la respiració és la següent: