Revolta Jònica
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolta Jònica[1] fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses. Els habitants del sud-est d'Europa i sud-oest d'Àsia es van revoltar contra els dictadors perses que havien ocupat el seu territori. Aquest conflicte s'inicià l'any 499 aC, impulsat per Aristàgores, tirà de Milet, i acabà amb la derrota grega l'any 494 aC. Aquesta rebel·lió fou tan destacable perquè va ser el primer conflicte a gran escala entre Grècia i L'Imperi Persa, ja que els jònics van demanar ajuda a Atenes i Erètria.
Guerres Mèdiques | |||
---|---|---|---|
Situació de Jònia. | |||
Tipus | guerra | ||
Data | 499-493 aC | ||
Lloc | Anatòlia | ||
Resultat | L'Imperi Aquemènida restableix el seu control sobre Jònia i Xipre | ||
Jònia, Eólida, Hexàpolis dòrica, Cària, Atenes, Erètria, Xipre i Imperi Aquemènida | |||
Bàndols | |||
|
Moltes ciutats ocupades pels perses en Àsia Menor i Xipre es van alçar contra els seus dominadors. Els insurrectes van aconseguir prendre Sardes però el contraatac persa va conduir a la derrota definitiva després de la batalla naval de Lade i l'ocupació de Milet el 494 aC
El seu origen va ser la voluntat de Darios I de controlar les fonts d'aprovisionament de blat i de fusta per a la construcció naval de Grècia. Per a això havia d'atacar, amb l'ajut dels contingents grecs jonis, en primer lloc, als escites, que havien creat un poderós imperi a l'actual Rússia meridional i les relacions comercials amb els grecs eren fructuoses i actives. Hi havia també, sens dubte, la intenció de controlar la ruta del comerç d'or, extret dels Urals i Sibèria i amb el qual els escites comerciaven a gran escala. Algunes expedicions contra els escites van acabar en un fracàs estrepitós, ja que aquests aplicaven la tàctica de la terra cremada a l'exèrcit persa. L'exèrcit persa va escapar del desastre i el setge gràcies a la lleialtat del contingent grec que guardava el pont sobre el Danubi (Ister).
No obstant això, Darios I es va assegurar el domini de Tràcia mentre que el rei Amintes I de Macedònia reconegué el senyoriu de Pèrsia (513 aC). El 508 aC, l'illa de Samotràcia va caure sota el jou persa. Fins i tot Atenes va demanar, cap 508, l'aliança persa. D'aquesta campanya Darios va treure la conclusió que podia comptar amb la fidelitat dels grecs jonis. Aquests estimaven, en canvi, que es podien revoltar sense riscos excessius contra el domini persa, ja que l'expedició contra els escites havia demostrat que l'imperi Aquemènida no era invulnerable.