Revolució Alliberadora
dictadura que va governar Argentina entre 1955 i 1958 / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'autoanomenada Revolució Alliberadora (en castellà, Revolución Libertadora) va ser la dictadura cívico-militar que va governar la República Argentina després de derrocar al president Juan Domingo Perón, clausurar el Congreso Nacional, deposar als membres de la Cort Suprema, a les autoritats provincials, municipals i universitàries i posar en comissió tot el Poder Judicial[Nota 1][1] mitjançant un cop d'Estat iniciat el 16 de setembre del 1955 i que, després de més de dos anys, va organitzar eleccions condicionades que va traslladar a un govern encapçalat pel radical Arturo Frondizi, el 1r de maig del 1958, que també seria enderrocat el 1962.
| ||||
| ||||
Tipus | dictadura cop d'estat | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Guerra Freda | |||
Interval de temps | 16 setembre 1955 - 1r maig 1958 | |||
Data | 23 setembre 1955 | |||
Localització | Argentina | |||
Estat | Argentina | |||
El general de divisió Eduardo Lonardi, líder del cop, va assumir el 23 de setembre de 1955, liderant un govern d'ideologia nacionalista catòlica i contrari a la proscripció del peronisme. Va ser enderrocat el 13 de novembre pel general Pedro Eugenio Aramburu, mitjançant un cop d'estat intern. Tots dos van governar com a autoritats supremes, amb la suma dels poders executius i legislatius nacionals i provincials, atribuint-se el títol de President de la Nació. La dictadura va crear una Junta Consultiva Nacional, integrada pels partits Unió Cívica Radical, Socialista, Demòcrata Nacional, Demòcrata Progressista, Demòcrata Cristià i Unió Federal. Aramburu va derogar mitjançant una proclama militar la Constitució Nacional vigent i va reposar el text constitucional de 1853, amb les reformes de 1860, 1866 i 1898. Poc després, el règim va organitzar sota el seu control, mitjançant eleccions condicionades, una Convenció Constituent que va convalidar la decisió i va afegir l'article 14 bis.
Durant la dictadura d'Aramburu van ser afusellats 16 militars i 13 civils per ordre presidencial, alguns d'ells de manera clandestina, amb motiu de l'intent d'aixecament encapçalat pel general Juan José Valle.[2][3][4]