From Wikipedia, the free encyclopedia
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.[1] D'acord amb la majoria dels estudiosos, la revolució científica va començar amb la publicació de dues obres que van canviar el curs de la ciència l'any 1543 i va continuar durant el segle xvii: L'obra de Copèrnic De revolutionibus orbium coelestium i la d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica. Aquesta revolució es troba dins de les 3 més importants de la història de la humanitat, que van ser les que van determinar el curs de la història com explicita l'obra de Yuval Noah Harari, Sapiens una breu història de la humanitat.
L'historiador i filòsof Alexandre Koyré va proposar el terme revolució científica l'any 1939 per descriure aquesta època.[2] També es considera que la revolució científica és el període que s'inicia quan Galileu i Kepler, entre altres pensadors del segle xvii, inicien les seves descobertes. A partir d'aleshores, la ciència, que estava lligada a la filosofia, se'n separa i passa a ser un coneixement més estructurat i pràctic.
La ciència de la darrera part del Renaixement establí la base de la ciència moderna. El científic J. D. Bernal afirmà que "el Renaixement va iniciar la revolució científica que va permetre als estudiosos mirar el món amb una llum diferent. La religió, la superstició i la por van ser reemplaçades per la raó i el coneixement".
Tanmateix, el sociòleg i historiador de la ciència Steven Shapin sosté en el seu llibre The Scientific Revolution que: "no hi va haver una revolució científica i aquest és un llibre sobre això."[3] Malgrat tot, el concepte de revolució científica continua sent un concepte útil per a interpretar molts canvis de la ciència.
La revolució científica no va estar marcada per un canvi singular. Les següents noves idees hi contribuïren:
Però la idea més innovadora va ser l'expressada per Galileu en el seu llibre Il Saggiatore en relació a la interpretació dels experiments i els fets empírics, en què diu que "la física està escrita en llenguatge matemàtic".[9]
La revolució científica va ser construïda sobre els fonaments de l'antiga saviesa grega i la ciència en l'edat mitjana, ja que s'havia elaborat i desenvolupat per l'Imperi romanobizantí i la ciència islàmica medieval. La "tradició aristotèlica" continuava sent un important marc intel·lectual al segle xvii, encara que per llavors els filòsofs naturals se n'havien allunyat.
Les idees científiques clau que es remunten a l'antiguitat clàssica havien canviat dràsticament en els últims anys, i en molts casos s'havien desacreditat. Les idees que es van quedar, que es van transformar fonamentalment durant la revolució científica, inclouen:
És important tenir en compte l'antic precedent de teories i desenvolupaments que prefiguraven posteriors descobriments en l'àrea de la física i la mecànica alternatives, però tenint en compte el nombre limitat de treballs que sobrevisqueren per traducció en una època en què molts llibres es van perdre durant la guerra, com a desenvolupaments van romandre en la foscor durant segles i han tingut poc d'efecte en el redescobriment d'aquests fenòmens, mentre que la invenció de la impremta va fer que l'àmplia difusió d'aquest tipus d'avenços n'incrementés el comú coneixement. Mentrestant, però, es van aconseguir avenços significatius en la geometria, les matemàtiques i l'astronomia en l'època medieval, sobretot en el món islàmic i a Europa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.