Revolució Alemanya
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Revolucions de 1917-1923 | |||
---|---|---|---|
Estàtua que representa un soldat revolucionari, memorial de la Revolució Alemanya de 1918-1919 a Berlín. | |||
Nom original | November Revolution | ||
Tipus | revolució | ||
Data | 4 de novembre de 1918 - 11 d'agost de 1919 | ||
Lloc | Alemanya | ||
Estat | Imperi Alemany | ||
Causa | Kiel mutiyn (en) | ||
Resultat | Victòria de la República de Weimar, abdicació del Kaiser Guillem II i fi de l'Imperi Alemany | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Les arrels de la Revolució poden remuntar-se a les tensions socials provocades pel caràcter no democràtic de la constitució de l'Imperi alemany i per la incapacitat dels seus dirigents d'assolir una reforma política. La insurrecció començà quan els mariners s'amotinaren contra l'ordre del Comandament Naval Alemany de dur a terme una darrera batalla contra la flota britànica; amb molta celeritat, la revolta va estendre's a tot arreu del país des de les ciutats portuàries de Wilhelmshaven i Kiel, amb la qual cosa es va arribar a la proclamació de la República el 9 de novembre de 1918, poc després de l'abdicació del kàiser Guillem II. Un grup de més de 120 artistes, el Novembergruppe, va afegir-se al moviment revolucionari.
El gener de 1919, la novella república va haver d'enfrontar-se a l'Aixecament Espartaquista, el qual es proposava instaurar a Alemanya un règim comunista seguint el model del govern bolxevic de Rússia. Llavors, els dirigents del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), que havien encapçalat la revolució de novembre de 1918, van decidir combatre els espartaquistes i esclafar la revolta. Durant tot el procés revolucionari, la política dels socialdemòcrates no fou mai foragitar del poder les antigues classes dirigents sinó menar una política conciliadora que les dugués a adaptar-se al nou règim democràtic; per això, buscaren l'aliança dels alts comandaments militars i usaren les forces paramilitars, anomenadfes cossos lliures o Freikorps, formades sovint per simpatitzants de l'extrema dreta nacionalista, per perseguir els espartaquistes.
La revolució va cloure's amb la promulgació de la nova constitució de la República de Weimar l'11 d'agost de 1919.