Ríton
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un ríton o rhyton (en grec «ῥυτόν», rhyta en plural) és un recipient de l'Antiguitat usat per beure, o bé per vessar un líquid en alguna cerimònia com la libació. La seva morfologia evoluciona des de formes similars a la banya o el cap d'animal, fins a un tipus d'àmfora amb una nansa semicircular.[1][2]