Sòlid
matèria sòlida; matèria que no es deforma fàcilment per l'efecte de pressió / From Wikipedia, the free encyclopedia
La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió. El sòlid és un estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre si molt restringit, limitat a una vibració a l'entorn d'una posició d'equilibri fixa. Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l'espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d'un punt a un altre d'anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristal·litzat (quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall). D'altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs, com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc. De fet, només els cossos cristal·lins són considerats sòlids en l'estudi d'aquest estat d'agregació de la matèria, mentre que els amorfs són considerats líquids de gran viscositat.[1]
Aquest article tracta sobre l'estat de la matèria. Vegeu-ne altres significats a «sòlid bizantí». |
A escala microscòpica un sòlid presenta aquestes propietats:
- Els àtoms o les molècules que el componen són molt junts i tenen una posició relativa fixa en l'espai, cosa que contribueix a la rigidesa del material. En mineralogia i cristal·lografia, l'estructura cristal·lina constitueix un posicionament espacial característic dels àtoms de cada cristall. Un cristall és compost per un conjunt d'unitats que es repeteixen formant una xarxa tridimensional; aquestes unitats són formades per un conjunt d'àtoms en unes posicions determinades. L'estructura del cristall i les seves simetries tenen un paper cabdal en la determinació de moltes de les seves propietats, com les línies de ruptura, l'estructura de la banda d'electrons o les propietats òptiques.
- Tot i que en la fase sòlida de la matèria els materials presenten una resistència a la deformació, si hom hi aplica prou força algunes de les seves propietats poden ser alterades, causant-hi una deformació permanent.
- Pel fet que tota matèria té una certa quantitat d'energia cinètica, els àtoms, fins i tot en el sòlid més rígid, es mouen lleugerament (vibren), però aquest moviment és invisible a ull nu.
En física, l'estudi dels sòlids s'anomena física de l'estat sòlid. Això inclou els materials semiconductors i el fenomen de la superconductivitat. La física de l'estat sòlid és una branca de la física de la matèria condensada.
La ciència dels materials s'ocupa principalment de les propietats dels sòlids, com la seva estructura i transformacions de fase.
La química de l'estat sòlid s'especialitza en la síntesi de nous materials.
El sòlid més lleuger conegut és un material artificial, l'aerogel,[2] que té una densitat d'1,9 mg/cm³, mentre que el més dens és un metall, l'osmi (Os), que té una densitat de 22,6 g/cm³. Les molècules d'un sòlid tenen una gran cohesió i adopten formes ben definides.