Salern

Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern. Té uns 150.000 habitants i el comú té 58 km².

Per a altres significats, vegeu «Salerno».

No s'ha de confondre amb Salèrn.

Salern

Salerno (it)
Localització
40° 40′ 50″ N, 14° 45′ 34″ E
País	Itàlia
Regió	Campània
Província	Província de Salern
Capital de	Província de Salern Ducat de la Pulla i Calàbria (1077–1130)
Població humana
Població	127.186 (2023) (2.125,08 hab./km²)
Idioma oficial	italià
Geografia
Superfície	59,85 km²
Altitud	4 m
Limita amb	Baronissi San Cipriano Picentino San Mango Piemonte Vietri sul Mare Pontecagnano Faiano Cava de' Tirreni Giffoni Valle Piana Castiglione del Genovesi Pellezzano
Patrocini	Mateu apòstol
Identificador descriptiu
Codi postal	84121–84135
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	089
Identificador ISTAT	065116
Codi del cadastre d'Itàlia	H703
Altres
Agermanament amb	Tōno Baltimore Pàzardjik Montpeller Rouen Legnago
Lloc web	comune.salerno.it

Fills il·lustres

• Simone Belgiorno, (1888-[...?]), music trombonista.

Història

Fou una antiga ciutat a la costa nord del golf de Posidònia, modern golf de Salern. El seu origen és desconegut i no se'n sap res d'abans de l'establiment romà.

La colònia romana s'hi va establir el 197 aC. Livi l'esmenta com a Castrum Salerni,^[1] la qual cosa indica que ja hi existia una fortalesa. Alguns picentins (suposadament els de les ciutats del Picenum que havien estat al costat d'Hanníbal) s'hi establiren. La ciutat no va adquirir gaire importància i el territori fou conegut com a Ager Picentinus i el poble l'anomenem aquí "picentes".

Salerno

A la guerra social fou ocupada pel general samnita C. Papius, però és l'única vegada que el seu nom torna a aparèixer a la història. Tenia un bon clima i Horaci diu que li van recomanar per la seva salut. Va ser municipi sota l'Imperi però va conservar el títol de colònia segons les inscripcions.

Després de la caiguda de l'imperi, passà successivament a mans d'Odoacre, els ostrogots i els romans d'Orient, i conquerida pels longobards va formar part del ducat de Benevent (646).^[2] En aquesta època fou seu d'un bisbat.

La guerra civil al ducat de Benevent va portar a la divisió del país i l'establiment del Principat de Salern oficializada el 849.^[3] Va existir fins a la conquesta normanda el 1077.^[4]

Vegeu: Principat de Salern

El segle x va tenir una famosa escola de medicina (Schola Salernitana).

La ciutat formà part després del 1077 del ducat normand de la Pulla-Calàbria. Posteriorment fou donada en feu als Colonna, Orsini i Sanseverino, i seguí el destí de Nàpols i Dues Sicílies tot passant a Itàlia el 1861.

Els aliats hi van desembarcar el setembre de 1943 i el febrer de 1944 es va instaurar a la ciutat el govern del mariscal Pietro Badoglio.^[5]

Ciutats agermanades

• Tōno, Iwate, Japó (1984)
• Rouen, França (2003)

Referències

1. Packard, David W. A Concordance to Livy (en anglès). vol.1. Harvard University Press, 1968, p. 134, 837.
2. Rosser, John H. Historical Dictionary of Byzantium (en anglès). Scarecrow Press, 2001, p. 54. ISBN 08108662180810866218.
3. Emerick, Judson. The Tempietto del Clitunno near Spoleto (en anglès). Penn State Press, p. 404. ISBN 0271044500.
4. Partner, Peter. The Lands of St. Peter: The Papal State in the Middle Ages and the Early Renaissance (en anglès). University of California Press, 1972, p. 130. ISBN 0520021819.
5. Finkelstein, Monte S. Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948 (en anglès). Lehigh University Press, 1998, p. 32. ISBN Lehigh University Press.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)