Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1990
esdeveniment de còmics / From Wikipedia, the free encyclopedia
El 8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 17 i el diumenge 20 de maig de 1990 a les Drassanes de Barcelona.[1]
Cartell promocional del Saló, obra de Miguelanxo Prado | |
Dates | Del 17 al 20 de maig |
---|---|
Lloc | Drassanes de Barcelona |
President/a | Víctor Mora |
Director/a | Joan Navarro |
Visitants | >50.000 |
Estands | 102 |
Pressupost | 44 milions de pts. |
Preu de l'entrada | 100 pts. |
Palmarès | |
Gran Premi del Saló | Manuel Vázquez |
Millor Obra | Doctor Vértigo de Martí |
Millor Obra Estrangera | Maus d'Art Spiegelman |
Autor revelació | Jaime Martín per Sangre de barrio |
Millor fanzine | TMEO |
< 1989 1991 > |
La inauguració va comptar amb la presència de Lluís Armet, primer tinent d'alcalde de Barcelona, i Xavier Bru de Sala, director general de promoció de la Generalitat. L'actre fou amenitzat pels actors del grup d'animació Sator, disfressats de personatges de còmic com Betty Boop, Lucky Luke o Mafalda.
El Saló va comptar amb una contractació rècord de 102 estands, set més que a l'edició anterior.[1] Entre ells, va destacar la presència de l'editorial soviètica de Moscou Progreso, que va dedicar el seu espai a mostrar il·lustracions de dibuixants soviètics.[2]
L'assistència de públic fou de 50.000 visitants.[2] Aquest elevat volum d'estands i públic van deixar petites les Drassanes, que degut a un problema d'espai ja havia hagut de recórrer a la Casa de la Caritat per mostrar les exposicions centrals. Addicionalment, el coordinador del Saló Joan Navarro comentava que l'espai limitat de les Drassanes no va permetre d'atendre l'elevada sol·licitud d'estands, que fou superior a la superfície disponible.[3]
Joan Navarro fa ver un balanç molt positiu del Saló, recalcant l'àmplia oferta cultural, amb una xifra rècord de vuit exposicions i un gran nombre de taules rodones, debats, rodes de premsa i presentacions. Aquesta fita fou possible gràcies a la vocació cultural del Saló, que havia destinat el 50% dels recursos a activitats culturals. Segons Navarro, la vuitena edició havia consolidat al Saló com a esdeveniment ciutadà, cultural i comercial. Per altra banda, Navarro es queixava de la manca d'espai de les Drassanes, que s'havien quedat petites. En efecte, es va tractar de la darrera edició a les Drassanes i l'any seguent el Saló s'instal·laria al Mercat del Born.[3] També, Navarro parlava del repte d'integrar la comunitat d'autors a Ficomic, ja que des de la dissolució de l'Associació de Professionals del Còmic (API) els autors s'havien quedat sense representació, tot deixant Ficomic fonamentalment a les mans del Gremi d'Editors de Catalunya.[4]