Saló del Tinell
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Saló del Tinell —antigament anomenat la Sala del Borboll— és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei. Constitueix un bell exemple del gòtic català de caràcter civil.
Saló del Tinell | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Palau | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | |||
| ||||
En una banda de la paret interior hi ha una pintura mural que representa la conquesta de Mallorca, bastant ben preservada. Adossada al Tinell hi ha la Capella de Santa Àgata.
Va ser construït entre 1359 i 1370 per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós al mestre d'obres Guillem Carbonell. És de planta rectangular coberta amb un embigat, sostingut per sis grans arcs diafragmàtics de mig punt, que es recolzen sobre pilars prismàtics amb capitells esculpits. De forma transversal als arcs, hi ha unes estretes voltes de canó al costat dels murs laterals. La façana exterior que dona a la plaça del Rei és d'època anterior.
Entre els contraforts, que contraresten l'empenta dels arcs interiors, es poden veure finestres de diverses èpoques: les triforades, del segle xiii, o les rosasses, del xiv. La façana posterior, que dona al pati del museu Marès, és d'origen romànic, molt transformada.
Feu de sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major, residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó. Extingida la dinastia bel·lònida, fou utilitzada com a sala de reunió dels escrivans del Consell Criminal del Principat de Catalunya, moment en el qual va sorgir el nom de sala del Borboll per la remor que produïen les seves activitats.
Després del setge de Barcelona (1713-1714) s'hi instal·laren part de les tropes filipistes. A partir del 1720, s'hi van traslladar les monges del Convent de Santa Clara de Barcelona, edifici que havia quedat malmès per les operacions militars del setge borbònic i arrasat durant la postguerra per construir-hi la Ciutadella de Barcelona. El Palau Reial i el Saló passaren per donació reial a propietat d'aquesta comunitat (1718), en van prendre possessió el 1720 i el van convertir en església de la seva congregació iniciant les obres el 1722. Durant les turbulències anticlericals del 1936 fou abandonat per la comunitat i confiscat per la Generalitat republicana que en desmantellà l'església.
Passada la Guerra Civil espanyola la possessió del Tinell ja no retornà a les seves monges, ja que l'Ajuntament de Barcelona l'expropià, juntament amb totes les antigues dependències del Palau Reial, i l'integrà en el Museu d'Història de la Ciutat fundat el 1943.[1]