Sant Andreu de Ministrol

Sant Andreu de Ministrol era una cel·la monàstica del terme comunal de Casafabre, a la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Infotaula edifici Sant Andreu de Ministrol
Dades
Tipus	Antiga cel·la monàstica
Característiques
Estil arquitectònic	Romànic
Material	Pedra i maons
Altitud	317,9 m
Planta	Nau única, absis semicircular.
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Casafabre (Rosselló)
Localització	Ministrol
42° 36′ 34″ N, 2° 36′ 30″ E
Activitat
Diòcesi	Elna - Perpinyà

Estava situada^[1] en el veïnat de Ministrol, a l'extrem de ponent del terme, a prop i a sota, al sud-oest, de Casafabre.

Història

El 981 el rei Lotari confirmava la possessió de Casafabre al monestir de Sant Genís de Fontanes, el qual hi va establir una cel·la monàstica amb dues esglésies (cella S. Martini et S, Andreae in loco quem dicunt Catafabricae), la de Sant Martí de Casafabre i la de Sant Andreu de Ministrol, ara desapareguda. Entre 1159 i 1181, però, el papa Alexandre III donava aquesta jurisdicció a Sant Martí de Canigó.

En l'actualitat aquesta església està del tot desapareguda.

Bibliografia

• Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Casafabre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4.
• Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan. «Esglésies romàniques del Rosselló anteriors al 1300: Sant Andreu de Monistrol». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9.

Referències

1. Lloc on era l'església de Sant Andreu de Ministrol, en els ortofotomapes de l'IGN