Sant Martí Sesgueioles
municipi de Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
Sant Martí Sesgueioles és un municipi de la comarca de l'Anoia dins de la comarca històrica de l'Alta Segarra. Té 371 habitants (2016) i una superfície de 3,9 km² és el segon municipi més petit de la comarca.[1]
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Barcelona | ||||
| Comarca | Anoia  | ||||
| Capital | Sant Martí Sesgueioles | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 359 (2023) (92,05 hab./km²) | ||||
| Llars | 22 (1553) | ||||
| Gentilici | Santmartinenc, santmartinenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3,9 km² | ||||
| Altitud | 646 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Marina Graells Adell (2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 08282 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 08228 | ||||
| Codi IDESCAT | 082286 | ||||
| Lloc web | sesgueioles.cat | ||||
El topònim prové d'una contracció de ses esglesioles, «les esglesietes».[2] En els primers censos del segle xix es va castellanitzar com San Martín Sasgayolas.[3] El 1933 es va recuperar el català Sant Martí de Sesgleioles,[4] escurçat el 1937 a Sesgleioles en el context revolucionari contra l'hagiotoponímia.[5] Durant el franquisme es va tornar a castellanitzar fins al 1983.[6]
- Llista de topònims de Sant Martí Sesgueioles (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)
El municipi de Sant Martí Sesgueioles està ubicat a la Catalunya Central, a l'altiplà de la Segarra. L'altitud mitjana del terme és de 646 metres sobre el nivell del mar. El terme de Sant Martí és el més petit de l'Alta Segarra.[7]
El terme municipal limita, des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb els municipis de Calaf, els Prats de Rei i Pujalt.
| Calaf | Calaf | Els Prats de Rei |
| Pujalt |  |
Els Prats de Rei |
| Pujalt | Els Prats de Rei | Els Prats de Rei |
Campanar de l'església del Puig
El campanar de l'església del Puig és de forma quadrangular, i formava part de la primitiva Església del Puig. Per això, quan aquesta fou enderrocada en el segle xviii i la bastiren al bell mig del poble, el vell cloquer quedà orfe de l'Església i, encara avui, com es pot observar, resta solitari.[8]
El seu origen hem de cercar-lo al segle xvi, concretament l'any 1550. La forma que presenta actualment com a obra acabada data de l'any 1708, en què el mestre Joan Reinald l'enlairà vint-i-nou pams, segons un projecte anterior ideat pel mestre de cases Marc Godier, el 1962.
És digne fer menció de la Festa de les Campanes, ja que llavors el campana restava orfe. Es va celebrar l'any 1962 i va ser un bell i delicat regal de la família Vidal, assentats a Madrid, però fills de Sant Martí.
Capella de Sant Valentí
Sant Valentí de Vilallonga és una capella inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església parroquial de Sant Martí té la curiositat de tenir el campanar a l'altra banda del poble a mig pendent del Puig. Aquest campanar ara aïllat, es feu amb l'església antiga del 1550.
Capella del Roser
La capella de la Mare de Déu del Roser és una construcció de pedra força ben treballada, modesta, que ofereix un caire de seriositat i de bona impressió al visitant.
S'alçà durant el segle xvii mercès al finançament que, en bona part, prové de la família Dalmases, un dels cognoms més il·lustres amb què compta el poble de Sant Martí. Inclús un membre d'aquesta família arribà a nivell de noble.
El 1647 es promou la Fundació de la Capella del Roser, essent rector de la parròquia Mn. Antoni Tomàs, natural de Conill. El 27 de novembre de 1674, Pau Dalmases, que ja residia a Barcelona, institueix un Benefici sota la invocació de la Mare de Déu del Roser.[9]
Església de Sant Martí
L'església de Sant Martí és una construcció del segle xviii, iniciada el 6 de juny de 1779 i acabada el 1783. El temple, un bell edifici d'una espinosa nau, amb quatre capelles per banda i tribunes a nivell de cor, és un dels més grans i proporcionats de la comarca.
Durant la construcció s'obtingué permís per enterrar l'Església antiga, tanmateix se n'aprofitaren el sumptuós retaule barroc de l'altar principal, quatre relleus, una pica raconera i la figura de Sant Miquel, situada avui a la part exterior lateral i que dona nom al carrer del mateix Sant. El preciós retaule no sobrevisqué als estralls de la Guerra Civil, del 1936-1939, i fou destruït. L'altar major actual, obra de l'arquitecte Miquel Pallàs, fou inaugurat el 16 d'agost de 1953.[10]
Sant Martí Sesgueioles ha tingut en època democràtica els alcaldes i alcaldesses següents:[11]
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | Ramon Gasso Albareda | Independents | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | Andreu Navas Moreno |  |
28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | Andreu Navas Moreno | |
30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | Andreu Navas Moreno |  |
15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | Josep Piqué Solé | Independents | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | Maria Neus Soler Galobart | |
03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Josep Piqué Solé | |
14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Jesús Torrens Garriga |  |
16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Jesús Torrens Garriga | |
11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Rosa Narbona Agustín | |
13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Rosa Narbona Agustín | |
15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | Marina Graells Adell | |
17/06/2023 | -- |
Sant Martí Sesgueioles té un total de 395 habitants, dels quals 200 són homes i 195 dones, segons dades del 2014 de l'INE. El municipi ha sofert una notable davallada de població des de principis del segle xx.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura (blat i ordi) la ramaderia i la mineria.
Per arribar a aquest municipi existeixen diverses vies d'accés tant per via ferroviària com per turismes, i són les següents:
- Per la carretera comarcal BV-1001 que va de Calaf fins a Sant Guim de Freixenet.
- A través de la línia ferroviària de RENFE que va des de Manresa fins a Lleida.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
