Sant Valentí de Corts - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Sant Valentí de Corts.

Sant Valentí de Corts

De Viquipèdia

Infotaula d'edifici
Sant Valentí de Corts
o Torre de Corts
Dades
TipusEsglésia antigament parroquial
Úsesglésia modifica
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica modifica
Ubicació geogràfica
LocalitzacióTaurinyà (Conflent)
 42° 34′ 59″ N, 2° 25′ 04″ E / 42.583056°N,2.417778°E / 42.583056; 2.417778Coord.: 42° 34′ 59″ N, 2° 25′ 04″ E / 42.583056°N,2.417778°E / 42.583056; 2.417778
MH
IdentificadorMH: PA00104139
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà modifica

Sant Valentí de Corts és una antiga església romànica de la comuna nord-catalana de Taurinyà, a la comarca del Conflent.

Havia estat la parroquial de l'antic lloc, actualment desaparegut, de Corts. Els habitants de la contrada la coneixen també com a Torre de Corts per la seva estructura de baluard (turis de Cours, 1389; torre de la Ballessa, segle XVIII). Està situada[1] a una certa distància al nord-oest del poble de Taurinyà, en un lloc elevat a la riba esquerra de la vall de la Lliterà. Hom [2] ha suggerit que es podria tractar d'una antiga torre de guita, com força d'altres de la regió, que s'hauria comunicat amb els castells de Rià, Nyòvols, Pomers i Molig, i els pobles de (Clarà), Codalet i Coma.

Segons el dir [3] de la tradició, al bosc per sota del turó on s'assenta Sant Valentí fou on s'establiren als anys 978-988, sant Romuald i l'ermità Marí, que haurien vingut de Venècia amb el dux i futur sant Pere Orsèol. Aquest fet estaria vinculat a la imatge de sant Romuald que es venerà, durant molts anys, a l'església. Modernament, a l'aplec que s'hi fa el dia del sant (el 19 de juny), s'ha restaurat l'antic costum de servir[4] arròs amb llet als assistents.

Història

Vista parcial de l'absis i de la façana sud
Vista parcial de l'absis i de la façana sud

El nom de Corts és documentat ja del 860; posteriorment, una butlla papal del 968 certificava que el lloc de Corts era possessió de l'abadia de Cuixà. L'església, però, no s'esmenta fins a molt més tard, quan el 1234 el batlle de Taurinyà Jaume Masó fa una deixa per a l'altar major de l'església de Sant Valentí. Un altre document contemporani d'aquest, el 1389 ja esmenta[5] la torre de Corts.

El conjunt arquitectònic, amb el nom de Tour de Cours va ser declarat Monument històric de França [2] el 21 de març del 1983.

Arquitectura

Es tracta d'un edifici romànic, d'una sola nau coberta amb volta de canó, acabada a llevant per un absis semi-circular amb volta de quart d'esfera, que neix directament de la nau. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, i al mur sud hi ha la porta, enlairada respecte del terreny on s'aixeca l'església. La porta és força curiosa, amb una arquivolta exterior, i un pas amb una llinda tallada en el sector central i un timpà amb un arc retallat que coincideix amb el tall de la llinda. D'aquesta manera, la llinda són només dos grans permòdols que sostenen un arc central i les arquivoltes. L'aparell de l'església és, en general, de carrueons, amb l'excepció de l'absis i de la porta, de carreus[5] ben treballats.

Per l'estil general de l'església i les diferències en el material constructiu, se suposa que es tracta d'una construcció del segle XI, a què s'hauria afegit al segle XII una nova porta, la volta de pedra (possiblement abans fos de fusta) i l'absis. Els historiadors divergeixen en què va ser primer: si una torre defensiva del segle x, refeta totalment en església fortificada al llarg dels dos segles següents; o que l'obra primera hauria estat una església, que amb el pas del temps hauria estat sobrealçada[5] i enrobustida amb fortificacions.

Bibliografia

  • Becat, Joan. «169 - Taurinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Gavín, Josep M. «Conf 150. Sant Valentí de Corts». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7. 
  • Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442.  P. 202-203
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Taurinyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 
  • Puigferrat i Oliva, Carles; Adell i Gisbert, Joan-Albert. «Taurinyà: Sant Valentí de Corts». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4. 

Referències

  1. La Torre de Corts als ortofotomapes de l'IGN
  2. 2,0 2,1 Fitxa a la base de monuments històrics francesos Mérimée [Consulta: 1 de setembre del 2014]
  3. Camins del bisbe i abat Oliba: De Montserrat a Sant Martí del Canigó. Barcelona: Agència Catalana de Turisme, s.a..  P. 98-99
  4. «Corts». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. 5,0 5,1 5,2 Puigferrat i Adell, 1995.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Valentí de Corts
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Sant Valentí de Corts
Listen to this article