Sebastià Salellas i Magret
advocat i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sebastià Salellas i Magret (Viladamat, 18 d'agost de 1948 - Barcelona, 28 de maig de 2008) popularment conegut com a "Tià" Salellas, fou un advocat i polític català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 agost 1948 Viladamat (Alt Empordà) |
Mort | 28 maig 2008 (59 anys) Barcelona |
Regidor de l'Ajuntament de Girona | |
1983 – 1991 | |
Activitat | |
Camp de treball | Dret penal |
Ocupació | polític, advocat, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Girona (1991–2001) |
Família | |
Fills | Benet Salellas i Vilar, Lluc Salellas i Vilar |
Fou un gran humanista i es va dedicar a defensar els col·lectius socialment més marginats, alternatius o combatius, com immigrants, insubmisos o okupes. També fou un cristià defensor de les tesis de la teologia de l'alliberament.
Ideològicament, s'identificava tant amb el pensament anarquista com amb el socialista.[1] Va formar part del sindicalisme llibertari, el catalanisme republicà, la socialdemocràcia i organitzacions alineades amb la Quarta Internacional.
Es va fer advocat perquè «davant la desil·lusió de no poder dur a terme la revolució política del nostre país -volíem fer un país independent i socialista- no em va quedar altre remei que creure que s'havia de transformar el país des de dintre, per tant havíem d'intentar canviar les normes, intentar canviar la revolució: de la revolució de les idees passar a la revolució de les normes [...] amb la idea ja clara d'utilitzar el dret a favor de les classes populars i, finalment, les marginades».[2] Pel que fa a la seva ideologia, afirmava ser «de pensament àcrata o anarquista i de formació cristiana»,[2] explicant que «la barreja d'aquests dos elements feia que em semblés que havíem de canviar l'Estat, estem parlant dels anys 1966 a 1974. En aquell moment nosaltres ni hi crèiem en el dret, era l'antítesi del nostre plantejament. Quan mort Franco veiem que s'ha de canviar la història i torno a enganxar amb la mateixa línia, sempre amb la mateixa finalitat d'utilitzar el dret a favor de les classes menys afavorides».[2][n. 1]
Físicament, es caracteritzava per la seva llarga barba i per portar sempre un pin del Che Guevara penjat a la solapa.
Se'l recorda per ser un gran defensor dels drets humans i pel seu esperit revolucionari.[3]