Segona Croada
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa. Va ser convocada pel papa Eugeni III el 1145 com a resposta a la caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats del Llevant fundats durant la Primera Croada.
Croades | |||
---|---|---|---|
La caiguda del comtat d'Edessa, que apareix a la dreta d'aquest mapa (c.1140), fou la causa de la Segona Croada. | |||
Tipus | Guerra santa | ||
Data | 1147-1149 | ||
Lloc | Península Ibèrica, Pròxim Orient, Egipte | ||
Resultat | Fracàs en la reconquesta del Comtat d'Edessa. Increment de les hostilitats entre els estats croats i els imperis musulmans. Reconquesta de Lisboa, Tortosa i Almeria. Caiguda dels almoràvits i ascens dels almohades. Tractat de pau entre l'Imperi Romà d'Orient i els turcs seljúcides. Augment de la tensió entre l'Imperi Romà d'Orient i els croats. Primers avanços croats cap a Egipte. | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
Forces | |||
| |||
Cronologia | |||
Fou la primera de les croades liderada per monarques europeus, la qual comptà amb Lluís VII de França i Conrad III d'Alemanya entre les seves files. Els exèrcits dels dos reis van marxar per separat a través d'Europa, van travessar el territori romà d'Orient, on sorgiren conflictes amb l'emperador Manuel I Comnè, i van penetrar a Anatòlia, on tots dos exèrcits foren derrotats pels turcs seljúcides. Lluís i Conrad van arribar amb les restes dels seus exèrcits a Jerusalem, on van participar en un atac desastrós contra Damasc. La Segona Croada fou un fracàs per als croats i una victòria important per als musulmans, que acabaria portant la caiguda de Jerusalem el 1187.
L'únic èxit de la croada va tenir lloc lluny del Mediterrani, quan un grup de croats flamencs, frisis, normands, anglesos, escocesos i alemanys es van aturar a Lisboa navegant cap a Terra Santa, i van ajudar els portuguesos a la captura de Lisboa el 1147.