La Segona Guerra de Txetxènia (rus: Вторая чеченская война, transcrit Vtoraia txetxenskaia voina, anomenada oficialment Operació antiterrorista al Caucas Nord, en rus: контртеррористической операцией на Северном Кавказе, transcrit kontrterroristitxeskoi operatsiei na Severnom Kavkaze)[22] va començar el 1999 després que guerrillers txetxens ataquessin el veí Daguestan i després que una sèrie d'atemptats a Rússia causessin centenars de morts i els txetxens fossin acusats d'aquests actes.
|
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Dades ràpides Conflicte rus-txetxè, Tipus ...
Segona guerra de Txetxènia
Вторая чеченская война (rus)
Vtoraia txetxenskaia voinaConflicte rus-txetxè |
---|
Cerimònia de la retirada de Txetxènia del Regiment aerotransportat 331 de la Divisió 98 de les Tropes Aerotransportades de Rússia |
Tipus | guerra |
---|
Data | Fase de batalla: 26 d'agost del 1999 – maig del 2000 Fase d'insurgència: juny del 2000 – 15 d'abril del 2009 |
---|
Lloc | Txetxènia |
---|
Estat | Rússia |
---|
Resultat | Victòria militar russa |
---|
Conseqüència |
|
---|
|
|
|
|
|
80.000 el 1999 |
22.000 el 1999[3] |
|
|
3,675 soldats,[4][5][6][7] 2,364–2,572 membres de les forces del Ministeri de l'Interior,[8][9][10][11][12][13] 1,072 funcionaris de policia txetxens[14][15] i 106 membres de l'FSB i el GRU morts[16] Total de morts: 7,217–7,425* |
14,113 militants morts (1999–2002)[17] 2,186 militants morts (2003–2009)[18] Total de morts: 16,299 | Civilian casualties: Estimate up to 25,000 killed and up to 5,000 "disappeared" in Chechnya (AI estimate),[19] Estimate 50,000 killed in Chechnya (GfbV estimate),[20] More in neighbouring regions, More than 600 killed during attacks in Russia proper. Total de morts militars / civils: 54,402–74,402 |
|
- The Committee of soldiers' mothers group disputed the official government count of the number of war dead and claimed that 11,000 Russian servicemen were killed during the war.[21]
|
Tanca
Segons els txetxens i alguns dissidents russos, la mà de l'antic KGB estava darrere d'aquests atemptats, que van portar a l'inici de la guerra i van suposar, enmig d'una atmosfera nacionalista, l'ascens de la candidatura del nou primer ministre, Vladímir Putin (nomenat per Ieltsin un mes abans), que superà en les enquestes a l'anterior primer ministre Ievgueni Primakov. Ieltsin va dimitir el 31 de desembre de 1999 i el va succeir el llavors poc conegut Putin, qui va guanyar fàcilment les eleccions uns mesos després.