Signe clínic
From Wikipedia, the free encyclopedia
En medicina, un signe clínic[1] és qualsevol manifestació objectiva consegüent a una malaltia o alteració de la salut, i que es fa evident en la biologia del malalt. La semiologia és la disciplina de la qual es val el metge per a indagar, mitjançant l'examen psicofísic del pacient, sobre els diferents signes que pot presentar.[2] Un signe clínic és un element clau que el metge pot percebre en un examen físic, en contraposició als símptomes que són els elements subjectius, percebuts només pel pacient. Són exemples de signes la febre, l'edema o l'envermelliment d'una zona del cos. En canvi, el dolor, l'astènia o els mareigs, són símptomes.