Simeó Metafrastes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Simeó Metafrastes (en llatí Symeon Metaphrastes, en grec Συμεὼν ὁ Μεταφράστης, 'el traductor') o Simeó el Logoteta (Constantinoble, ~ 900 - ~987) fou un escriptor i hagiògraf romà d'Orient. Autor d'un conegut menologi i himnes litúrgics, és venerat com a sant a l'Església Ortodoxa amb festivitat el 9 de novembre.
Nom original | (el) Συμεών Μεταφραστής |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Συμεὼν ὁ Μεταφράστης (Syméon o Metafrástes) c. 900 Constantinoble |
Mort | p. 28 novembre 987 (86/87 anys) Constantinoble? |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme ortodox |
Activitat | |
Camp de treball | Hagiografia, literatura, teologia i història |
Lloc de treball | Imperi Romà d'Orient |
Ocupació | escriptor, historiador, hagiògraf, cronista |
religiós | |
Celebració | Església Ortodoxa |
Festivitat | 9 de novembre |
Iconografia | Com a monjo, amb un rotlle escrit a les mans |
La font principal de la vida d'aquest escriptor és la Ἐγκώμιον εἰς τὸν Μεταφραστὴν κύριον Συμεῶνα, Encomium in Metaphrastem Dominum Symeonem, escrit per Miquel Psel·los, i Ἀκολουθία, Officium, del mateix autor. Havia nascut durant el regnat de Lleó VI (886-912) al si d'una família noble de Constantinoble. Educat i excel·lent rètor i filòsof, va exercir diversos càrrecs de l'estat a la cort de Constantí VII Porfirogènit (944-959) i els seus successors. Amb Romà II és proto-secretarius (cap de la cancelleria imperial) i sembla que a la seva mort formà part del consell de regència duran sis mesos. Amb Joan I Tsimiscés és logotheta dromi (Logoteta), però és dubtós siera Logotetha Cursus ὁ Λογοθέτης τοῦ δρόμου, o Magnus Logoteta ὁ μέγας Λογοθέτης᾿, director de l'administració militar i responsable de les relacions amb els ambaixadors i del funcionament dels correus imperials) i finalment magister (ὁ Μάγιστρος), ofici equivalent a president del consell privat. Tenia el títol de patrici i se'l va conèixer sovint com Simeó Magister.
El final de la seva vida és poc conegut. Sembla que va caure en desgràcia, potser amb Basili II i que es retirà a un monestir on va morir, potser en 987. Probablement llavors es va dedicar a la seva obra escrita de caràcter religiós. Va escriure himnes i poemes encara avui utilitzats en la litúrgia grega.