Simfonia núm. 2 (Mahler)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 2 en do menor és una simfonia del compositor austríac Gustav Mahler, coneguda com a Resurrecció (en alemany: Auferstehung), per la musicalització de l'oda homònima de Friedrich Gottlieb Klopstock. Va ser composta entre 1888 i 1894 i té un final coral. És la primera simfonia de Mahler que introdueix la veu humana i també la primera que fa referència explícita als lieder de Des Knaben Wunderhorn (El corn de l'abundància).[3] Comparteix aquestes característiques amb les dues següents i constitueix, doncs, el primer finestró d'un tríptic.[1]
Dades ràpides Títol original, Forma musical ...
Títol original | 2. Sinfonie |
---|---|
Forma musical | Simfonia |
Tonalitat | Do m |
Compositor | Gustav Mahler |
Creació | 1888-1894 |
Data de publicació | 1895 |
Durada | 70-90' |
Instrumentació | 4 flautes (una d'elles piccolo) 4 oboès (dos d'ells corn anglès 5 clarinets (un d'ells requint i un altre clarinet baix) 4 fagots (un d'ells contrafagot) 10 trompes (quatre d'elles fora de l'escena) 8 trompetes (quatre d'elles fora de l'escena) 4 trombons (un d'ells trombó baix) 1 tuba 2 arpes orgue percussió (7 timbales (una d'elles fora de l'escena), dos gongs, caixa, tabal, plats, plat fix, triangle, fuet, glockenspiel i campanes) corda convencional, amb dos contrabaixos amb corda greu en do soprano, contralt i cor[1]
|
Estrena | |
Estrena | 13 de desembre de 1895 a Berlín |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena a Catalunya | 26 de febrer de 1910 al Palau de la Música de Barcelona[2] |
Tanca