Simfonia núm. 11 (Xostakóvitx)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Simfonia núm. 11 en sol menor L'any 1905, op. 103, va ser composta per Dmitri Xostakóvitx per a commemorar el quarantè aniversari de la Revolució de 1917. Té una durada d'uns 60 minuts.[1]
Forma musical | simfonia |
---|---|
Tonalitat | sol menor |
Compositor | Dmitri Xostakóvitx |
Té la melodia | Víctimes immortals (cançó) |
Creació | 1957 |
Parts | 4 moviments |
Durada | 60 minuts 65 minuts |
Part de | list of compositions by Dmitri Shostakovich (en) |
Instrumentació | orquestra simfònica |
Estrena | |
Estrena | 30 octubre 1957 |
Escenari | Conservatori de Moscou, Presnensky District |
Director musical | Natan Rakhlin |
Intèrpret | Orquestra Simfònica Acadèmica de la Federació Russa |
Començada a finals de 1956, va ser acabada el 1957 per a la celebració del 40è aniversari de la Revolució d'Octubre. Es va estrenar el 30 d'octubre de 1957 a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, interpretada per l'Orquestra Simfònica de l'Estat de l'URSS dirigida per Natan Rakhlin.[2] L'acte va ser un gran èxit per al compositor, que així es redimia dels seus anteriors fracassos en presentar obres polítiques. És el testimoni en forma de simfonia «d’un poble que ha perdut la fe perquè s’han comès massa crims» segons les seves pròpies paraules.[3] Curiosament, l’obra rebé el Premi Lenin el 1958.[4]