Sis arts (Xina)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Sis Arts (xinès :六藝, Liu yì, també:孔子六藝, Kǒngzǐ liùyì) són el conjunt de disciplines que van formar la base del educació en la cultura de la Antiga Xina. Durant la dinastia Zhou (1122-256 a. C.), per tal de promoure un desenvolupament integral,[1] els estudiants havien de dominar el Liù yì, consistent en: [2]
- Ritus (o cortesia) (禮, Lǐ)
- Música (樂, Yuè)
- Tir amb arc (射, She)
- Conducció de carros de guerra (o equitació) (御, Yu)
- Cal·ligrafia (書, Shū)
- Matemàtica (數, Shù)
Es pensava que els homes que es destacaven en aquestes sis arts havien aconseguit l'estat de perfecció, sent considerats com cavallers perfectes.[3]
Les Sis Arts van ser practicades per erudits, i ja existien abans de Confuci, però es van convertir en part de la filosofia confucianista. Com a tal, el filòsof Xu Gan (170-217) els discuteix en els seus Discursos balancejats. Les Sis Arts van ser practicades pels 72 deixebles de Confuci.[4]
El concepte de les Sis Arts desenvolupat durant el període pre-imperial va incorporar components militars i civils. El costat civil es va associar més tard amb les Quatre Arts guqin, go, cal·ligrafia i pintura). No obstant això, aquest últim era més una característica de lleure per al període imperial tardà. Evidentment se superposa amb les Sis Arts, ja que el "guqin" va personificar la música, el go (un joc de taula així conegut pel seu nom japonès) estava finalment relacionat amb la estratègia militar, mentre que la cal·ligrafia es va ocupar de la estètica de la escriptura i el cultiu del propi caràcter.[5]L'estudi dels ritus i la música tenia com a objecte en la gent un sentit de dignitat i harmonia. Els ritus consideraven aquells practicats durant les cerimònies de sacrifici, els funerals i els exercicis militars.[1]