From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema de parada i arrencada (anglès stop-start system)[1] és un dispositiu de reinici automàtic que para i re-arranca el motor d'un vehicle per tal d'estalviar combustible i per reduir la contaminació. És útil sobretot en el transit urbà o en embotellaments, ambdós caracteritzats per parades freqüents.
El principi no és nou, perquè els cotxes de luxe dels anys trenta sovint estaven equipats amb un sistema «dynastart», un gran dinamo/arrencador, normalment muntat directament al final del cigonyal i el principal avantatge del qual era permetre una arrencada del motor flexible i tranquil·la.
Les emissions de monòxid de carboni i el primer xoc de petroli van empènyer els fabricants automobilístics cap a les tecnologies per reduir el consum de combustible. Ja el 1974, Toyota comercialitzava el seu Toyota Crown de sis cilindres amb un interruptor automàtic d'arrencada,[2][3] per estalviar un 10% de combustible en els embotellaments.
El principi de Stop & Start manual va ser desenvolupat el 1981 per Volkswagen pel seu Polo Formula E (per a «econòmic») amb un sistema semiautomàtic (parada per pressió manual d'un botó "Stop" i reinici automàtic)
El primer sistema automàtic Stop & Start va ser proposat per Fiat al Regata ES (per Energy saving, estalvi d'energia), llançat el 1983.[4] Es va trigar deu anys més a revisar el sistema sobre el Volkswagen Golf III de 1994, que no tindrà èxit.[5]
Volkswagen va llançar el 1999 un dispositiu de parada i arrencada als models Lupo 3L i Audi A2 3L, però sobretot a Citroën amb C3 Stop i Start per al públic general a finals del 2004 per un modest cost addicional. L'alternador és reversible i la tecnologia només s'associa a caixes manuals robòtiques. L'impuls a la tecnologia provindrà dels governs europeus que comencen a donar suport econòmic a les baixes emissions de CO2 dels cotxes. Aquesta tecnologia bastant simple proporciona un efecte mesurable sobre el cicle europeu de mesurament del consum a la ciutat, i s'adopta molt ràpidament des de finals dels anys 2000.
A la regió Valònia de Bèlgica, des del 11 març 2019 és prohibit mantenir el motor en marxa en un vehicle estacionari, una infracció que es pot multar amb fins a 130 €.[6]
El sistema es compon de dos elements principals :
Apart d'aquests dos elements principals, el sistema inclou una bateria hermètica de recombinació de gas, així com una corretja suficientment dimensionada, en el cas d'un sistema d'alternador-arrencador.
Un exemple d'implementació d'aquesta tècnica és el següent :
D'altra banda, el motor només es pot aturar si es compleixen les condicions necessàries. Així, la parada no es realitzarà si fa massa calor o fa massa fred, si es produeix una descongelació, etc. Sovint el sistema es pot desactivar amb un botó (de vegades anomenat "motor parada i arrencada").
Aquest sistema genera un estalvi d'energia quan la durada de l'aturada estalvia l'energia necessària pel reinici.
Dels dos precursors que són Fiat i Volkswagen, el segon ha perseverat tres vegades (Formel E, Ecomatic, després les versions de 3 L de Lupo i A2), abans de veure la difusió de la tecnologia.
El primer fabricant d'equips a oferir un sistema per a la producció massiva és Valeo en col·laboració amb PSA, amb el seu alternador d'arrencada (sistema STARS: «Starter Alternator Reversible System»). Segons Valeo, feria un estalvi de consum de fins a uns 15% en circulació urbana.[13][8]
Des de la transició cap als estàndards Euro 5, cada vegada són més els vehicles amb caixes manuals o robotitzades equipades amb aquest sistema, a tots els nivells del rang.[14] El sistema Valeo es munta en els Citroën, Peugeot, Smart, Land Rover, Volvo, mentre que el sistema Bosch equipa Volkswagen, SEAT, Nissan o Fiat en diversos models de gasolina i dièsel. Valeo anuncia per a la primavera del 2010 el llançament de la seva segona generació de Stop & Start prevista per al tercer trimestre del mateix any.[13] Aquesta nova generació, anomenada "i-STARS", es distingeix per la integració de l'electrònica de control a la màquina elèctrica. Bosch ha compatibilitzat el sistema amb les caixes de canvi automàtiques.[15]
Smart Idle Stop System desenvolupat per Mazda. Quan s'atura el motor, els pistons es posicionen en una configuració que permet re-arrancar directament mitjançant una combustió, amb un temps d'arrencada de 0,35 segons, és a dir, es pot arrencar el cotxe mitjançant un sistema electrònic sense consumir ls 60 A típics de la bateria.[16]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.