Sistema nerviós perifèric
From Wikipedia, the free encyclopedia
El sistema nerviós perifèric està compost pel sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom o vegetatiu (compost aquest pel sistema simpàtic i el parasimpàtic). Simplificant molt, es diu que el simpàtic activa totes les funcions orgàniques (és actiu), mentre que el parasimpàtic protegeix i modera la despesa d'energia.[1]
Detalls | |
---|---|
Llatí | systema nervosum periphericum |
Part de | sistema nerviós |
Identificadors | |
MeSH | D017933 |
TA | A14.2.00.001 |
FMA | 9093 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
EB Online | science/peripheral-nervous-system |
Termes anatòmics de neuroanatomia |
Així doncs, el sistema nerviós està format pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. La diferència entre els dos és que el sistema nerviós perifèric no està protegit per ossos ni tampoc per la barrera hematoencefàlica.[cal citació]
Aquest està compost per nervis i ganglis nerviosos. Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric. Els nervis aferents transporten senyals sensorials al cervell, per exemple de la pell o altres òrgans, mentre que els nervis eferents condueixen senyals estimulants des del cervell cap als músculs i glàndules.
Aquests senyals, sovint anomenats «impulsos nerviosos», són també conegudes com a «potencials d'acció»: ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen habitualment al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen ràpidament per l'axó cap al seu extrem, on per mitjà de la sinapsi, l'estímul és transmès a una altra neurona o un òrgan efector, com ara una fibra muscular o una glàndula.