Sultà
títol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un soldà[1] o sultà (de l'àrab سلطان, sulṭān, i aquest de سلطة, sulṭa, ‘poder’)[2] és un monarca que governa un país islàmic.[3] El títol aporta autoritat moral i religiosa tal com està definit a l'Alcorà.[4] El primer a portar el títol de soldà va ser Mahmud de Ghazna (998 - 1030), que a partir de la ciutat de Gazni, a l'actual Afganistan, va governar uns dominis que anaven des del Ganges fins a Mesopotàmia. Posteriorment «soldà» esdevingué el títol dels governants dels turcs seljúcides, dels turcs otomans, de la dinastia aiúbida i dels mamelucs que governaren Egipte. Actualment fan servir aquest títol el soldà d'Oman, el soldà de Brunei i alguns soldans honorífics a les Filipines, Java o Malàisia.
Titular | Solimà el Magnífic, el sultà que va regnar més temps a l'Imperi Otomà |
---|---|
Institució | sultanat |
Abolit | 1924 |
La dinastia i les terres governades per un sultà s'anomenen sultanat (àrab: سلطنة, ṣalṭana).
El terme però, està sent reemplaçat gradualment pel títol de rei (màlik, en àrab).