Sonata per a flauta i piano (Poulenc) - Wikiwand
For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Sonata per a flauta i piano (Poulenc).

Sonata per a flauta i piano (Poulenc)

De Viquipèdia

S'ha proposat que «Poulenc Sonata flauta i piano» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2018
Sonata per a flauta i piano
Forma musicalsonata per a flauta modifica
Tonalitatmi menor, Si bemoll menor i La major modifica
CompositorFrancis Poulenc modifica
Creació1956 modifica
MovimentModernisme musical modifica
Parts3 moviments modifica
Durada12 minuts modifica
Dedicat aElizabeth Sprague Coolidge modifica
Instrumentaciópiano i flauta modifica
Estrena
Estrenajuny 1957 modifica
EscenariStrasbourg Music Festival (en) Tradueix modifica, Estrasburg modifica
IntèrpretJean-Pierre Rampal i Francis Poulenc modifica
IMSLP: Flute_Sonata,_FP_164_(Poulenc,_Francis) Allmusic: mc0002370536 Modifica els identificadors a Wikidata

La Sonata per a flauta i piano, FP 164, de Francis Poulenc, va ser escrita l'any 1957, i dedicada a la memòria d'Elizabeth Sprague Coolidge, una mecenes americana de la música de cambra. Poulenc la va compondre per al flautista Jean-Pierre Rampal, i junts la van estrenar el juny de 1957 al Festival de Música d'Estrasburg. Actualment és una de les obres més conegudes del compositor, rellevant sobretot per al repertori flautístic del segle XX.

Història

Hi ha fonts que indiquen que Poulenc va tenir la idea de compondre una sonata per a flauta durant molt de temps. El mateix en fa menció en una carta escrita l'any 1952 al baríton Pierre Bernac. Al llarg dels anys següents, Poulenc hauria tingut la intenció de realitzar la composició, tal com hi figura en les seves cartes al seu editor els anys 1953,1955 i 1956.

Tanmateix, es desconeix si aquesta sonata que es menciona està directament relacionada amb la sonata publicada. A l'abril de 1956, Harold Spivacke, portaveu de la Fundació Coolidge a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, va escriure una carta a Poulenc en què li oferia una un encàrrec d'una peça de música de cambra per a un festival que havia de tenir lloc a l'octubre de 1956. Poulenc va declinar l'encàrrec, ja que estava acabant l'orquestració de la seva nova òpera Dialogues des Carmélites i faltava poc temps per la seva estrena a Milà. Spivacke li va tornar a oferir l'encàrrec al maig, i aquesta vegada Poulenc va respondre a l'agost quan va veure que l'òpera estava llesta i que podia escriure alguna cosa per a ell. Va proposar la sonata per a flauta i piano, sempre que pogués estrenar-la al Festival d'Estrasburg que es celebraria el mes de juny d'aquell mateix any, 1957.

Jean-Pierre Rampal va tenir coneixement de la sonata per una trucada del propi Poulenc, de la qual se'n fa menció a la seva autobiografia:

"Jean-Pierre," va dir Poulenc: "recordes que sempre has volgut que escrigui una sonata per a flauta i piano? Bé, ha arribat el moment' va dir. 'I el millor és que els americans pagaran per ella! M'han encarregat escriure una peça de cambra a la Fundació Coolidge a la memòria d'Elizabeth Coolidge. Mai la vaig arribar a conèixer, així que crec que la obra es teva."

Poulenc a escriure la sonata a Cannes entre desembre de 1956 i març de 1957, i un cop completada va enviar el manuscrit a la Library of Congress el 7 de juny de 1957. El 17 del mateix mes, es va fer una estrena oficiosa al Festival d'Estrasburg per Rampal i el compositor, amb una única persona de públic, Arthur Rubinstein, que havia demanat escoltar-la un dia abans de l'estrena oficial, ja que no podria ser-hi present.

El 16 de gener de 1958, Poulenc va interpretar l'obra amb Gareth Morris en una emissió de la BBC. L'estrena a Amèrica a tenir lloc a l'Auditori Coolidge a la Biblioteca del Congrés 14 de febrer de 1958 i va ser considerada com un gran èxit.

Música

La sonata consta de tres moviments:

  1. Allegro malinconico - Aquest moviment comença en compàs 2/4 amb el dibuix de semicorxeres característic de la sonata que es repeteix durant tot el moviment en la part de la flauta. Conté dobles picats i algunes digitacions dificultoses. També hi apareix el motiu identificatiu de Poulenc en la secció central. Finalitza silenciosament, conduint al segon moviment, més lent que aquest. Aquest moviment apareix al nivell 8 de la ABRSM.
  2. Cantilena: Assez Lent - Aquest moviment és molt més lent i tranquil. Comença amb dues corxeres al piano, que són repetides per la flauta en els dos compassos següents. La captivadora melodia està mínimament decorada i acompanyada per corxeres del piano. A la meitat del moviment hi ha un canvi sobtat d'atmosfera: apareixen notes agudes i fortes en la part de la flauta donant lloc al clímax. Poc després es recupera el tema lent principal. Aquest moviment correspon al nivell 7 de la ABRSM.
  3. Presto giocoso - Aquest moviment és predominantment fort i ràpid. El motiu segell de Poulenc mencionat a dalt apareix en la secció central contrastant.

La sonata sencera apareix als llistats de moltes titulacions de flauta, incloent-hi la ABRSM i el Trinity Guidhall.

Referències

  • Francis Poulenc; Carl B. Schmidt (1994)
  • Schmidt, Carl B. (1995). The Music of Francis Poulenc (1899–1963): A Catalogue. Oxford: Clarendon Press.

Enllaços externs

{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Sonata per a flauta i piano (Poulenc)
Listen to this article