Les 32 composicions de l'autor per aquest instrument From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Sonates de Ludwig van Beethoven són un conjunt de composicions per a piano sol compostes per Beethoven entre 1795 i 1822; va compondre 32 sonates per a piano. Encara que al principi no pretén ser un tot significatiu, en el seu conjunt constitueixen una de les col·leccions més importants de composicions de la història de la música.[1] Hans von Bülow les va anomenar "El Nou Testament" de la música, ja que la denominació "Antic Testament" de la música correspon a l'obra per a teclat El clavecí ben temperat de Johann Sebastian Bach.[2]
Forma musical | sonata per a piano |
---|---|
Compositor | Ludwig van Beethoven |
Gènere | sonata per a piano |
Sèrie | música per a piano de Beethoven |
Les sonates per a piano de Beethoven van arribar a ser vistes com el primer cicle de les principals peces per a piano adaptades a la interpretació en una sala de concerts. En ser adequades tant per a l'execució en privat com en públic, la forma de les sonates de Beethoven representen "un pont entre el món de música de saló i la de la sala de concerts".[1]
Opus 2: Tres sonates per a piano (1795)
Opus 7: Sonata per a piano núm. 4 en mi bemoll major ("Gran Sonata") (1797)
Opus 10: Tres sonates per a piano (1798)
Opus 13: Sonata per a piano núm. 8 en do menor ("Patètica") (1798)
Opus 14: Dos sonates per a piano (1799)
Opus 22: Sonata per a piano núm. 11 en si bemoll major (1800)
Opus 26: Sonata per a piano núm. 12 en la bemoll major ("Marxa fúnebre") (1801)
Opus 27: Dos sonates per a piano (1801)
Opus 28: Sonata per a piano núm. 15 en re major ("Pastoral") (1801)
Opus 31: Tres sonates per a piano (1802)
Opus 49: en per a piano (1805)
Opus 53: Sonata per a piano núm. 21 en do major ("Waldstein") (1803)
Opus 54: Sonata per a piano núm. 22 en fa major (1804)
Opus 57: Sonata per a piano núm. 23 en fa menor ("Appassionata") (1805)
Opus 78: Sonata per a piano núm. 24 en fa sostingut major ("A Thérèse") (1809)
Opus 79: Sonata per a piano núm. 25 en sol major (1809)
Opus 81a: Sonata per a piano núm. 26 en mi bemoll major ("Les adieux/Els adéus") (1810)
Opus 90: Sonata per a piano núm. 27 en mi menor (1814)
Opus 101: Sonata per a piano núm. 28 en la major (1816)
Opus 106: Sonata per a piano núm. 29 en si bemoll major ("Hammerklavier") (1819)
Opus 109: Sonata per a piano núm. 30 en mi major (1820)
Opus 110: Sonata per a piano núm. 31 en la bemoll major (1821)
Opus 111: Sonata per a piano núm. 32 en do menor (1822)
El primer pianista a interpretar el conjunt de 32 sonates en un sol cicle de concerts fou Hans von Bülow; les tocà de memòria.[3] Posteriorment, d'altres ho han fet, com Artur Schnabel (que també ho feu de memòria), Roger Woodward,[4] i Michael Houstoun, que ha tocat el cicle complet de sonates en dues ocasions (als 40 anys i, el 2013, als 60 anys).[5] Després, ho han fet molts altres pianistes, com Wilbur R. Schnitker que en quinze dies va fer vuit recitals, sempre de memòria.[6]
Pel que fa als enregistraments, el primer va ser Artur Schnabel, que va enregistrar la integral de totes les sonates per a EMI entre 1932 i 1935.[7] Altres pianistes que ho han fet posteriorment són Claudio Arrau, Vladímir Aixkenazi, Wilhelm Backhaus, Daniel Barenboim, Alfred Brendel, Annie Fischer, Maria Grinberg, Friedrich Gulda, Jenő Jandó, Wilhelm Kempff, Maurizio Pollini i András Schiff. Emil Gilels també va començar a gravar-les, però va morir abans que pogués acabar-ho.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.