Stabat Mater (Poulenc)

Stabat Mater és una composició musical de Francis Poulenc de 1950 de la seqüència de l'Stabat Mater. Poulenc va compondre la peça en resposta a la mort del seu amic, l'artista Christian Bérard. Primer va considerar escriure un Rèquiem per Bérard, però, després de tornar a l'ermita de la Mare de Déu Negre de Rocamadour, va seleccionar el text medieval de l'Stabat Mater.^[2] La partitura de Poulenc és per a soprano, cor mixt i orquestra, i s'estrenà el 1951 al Festival d'Estrasburg. Va ser ben rebut per tot Europa i als Estats Units, on va guanyar el Premi del Cercle de Crítics de Nova York a la Millor Obra coral de l'any.^[3] A Catalunya va arribar el 8 de novembre de 1958, en un concert pertanyent a la celebració del cinquantè aniversari del Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la participació de la soprano francesa Jacqueline Brumaire, de l'Orfeó Català i la direcció de Lluís Maria Millet. El compositor va estar present durant el concert.^[4][5]

Stabat Mater

Forma musical	Stabat Mater
Compositor	Francis Poulenc
Llibretista	Jacopone da Todi (1228–1306)
Llengua del terme, de l'obra o del nom	llatí
Data de publicació	1950
Durada	35'
Estrena
Estrena	1951
Escenari	Festival d'Estrasburg,
Moviments
I. Stabat mater dolorosa II. Cujus animam gementem III. O quam tristis IV. Quæ mœrebat V. Quis est homo VI. Vidit suum VII. Eja mater VIII. Fac ut ardeat IX. Sancta mater X. Fac ut portem XI. Inflammatus et accensus XII. Quando corpus[1]

Referències

1. Stabat Mater (Poulenc): Partitura lliure a l'IMSLP.
2. Mellers, Wilfrid 1993, Francis Poulenc, Nova York: Oxford University Press
3. Hell, Henri 1959, Francis Poulenc, London: John Calder
4. «Stabat Mater / Parsifal». Centre de Documentació del Palau de la Música Catalana, Novembre 1958. [Consulta: 8 novembre 2017].
5. «La estancia de Francis Poulenc en Barcelona». La Vanguardia, 09-11-1958, pàg. 33.